ANTÍLOPS

FITXA ARTÍSTICA

TEXT: HENNING MANKELL

ADAPATACIÓ: FELIU FORMOSA

DIRECCIÓ: MAGDA PUYO

INTÈRPRETS: JORDI MARTÍNEZ, MUNTSA ALCAÑIZ i FERRAN CARVAJAL

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA

SALA PETITA (TNC)

Diuen que a la tercera va la vençuda, però en aquest cas no. Antílops no és una obra gaire desconcertant, a l'estil Mama Medea, on no hi havia ni ordre ni concert, però aquí les relacions entre els personatges no flueixen, no hi ha connexió, no hi ha feeling. I això als ulls de l'espectador es fa insofrible.

Antílops narra l'últim dia d'un funcionari que porta onze anys vivint a l'Àfrica mentrestant espera a que arribi el seu substitut. Hora i mitja per veure el que els europeus han fet del continent africà. Àfrica es revela contra els seus colonitzadors en forma d'insectes, els cucs ataquen sense gaire èxit.

Un gran text de Mankell, malgrat que l'adaptació de Feliu Formosa deixa molts 'però'. Li manca la decisió d'esborrar certes parts que no aporten gens al conjunt i que només fan perdre el fil a la història principal.

Puyo desaprofita la impressionant escenografia de Ramon Simó, i un altre cop més (amb el record de Mama Medea força present) ens ofereix uns personatges plans i l'únic capaç de trencar amb això, en cert moments, és Jordi Martínez, que intenta salvar a Muntsa Alcañiz sense aconseguir-ho en cap moment, ja que no fa del seu personatge creïble en cap moment.

Tot plegat fa que sigui una veritable llàstima que el gran text de Mankell quedi tant desaprofitat com li succeïx a aquesta proposta fallida del TNC. Àfrica haurà de seguir esperant una altra vegada.