PLASTILINA




FITXA ARTÍSTICA
TEXT: MARTA BUCHACA
DIRECCIÓ: MARTA ANGELAT
INTÈRPRETS: PERE MOLINA, MONE, ALBERT CARBÓ, ALBERT JOSEPH, JAUME MADAULA, VICKY LUENGO
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT i CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA (CAET)
SALA BECKETT
Fa uns any sens despertàvem amb la tràgica notícia de que uns adolescents havien matat a una dona que vivia en un caixer. Després d’aquest fet, Marta Buchaca se li va encendre la llumeneta i va escriure una obra sobre el tema i la va titular Plastilina com una ironia amarga dedicada a aquells progenitors que creuen haver educat als seus fills ho millor possible per a comprovar que s’han convertit en uns bàrbars descerebrats.
Malgrat que Plastilina podria haver sigut una bona peça dramàtica, no convenç, li manquen molts peròs, tan a nivell dramàtic com a nivell interpretatiu, responsabilitat que ja no recau en Marta Buchaca. La direcció d’aquesta peça li manca una mica d’ordre, masses canvis d’escena en un text tan curt, que fa que el ritme es perdi des del primer minut.
Ho millor de l’obra és en Pere Molina, que malgrat no brillar, és el que més convenç damunt de l’escenari. Potser Plastilina era un bon projecte, però s’ha quedat en això, no ha crescut fins a convertir-se realment en una obra de teatre.

1 comentario:

  1. Hi havia algu que no acabava d'enganxar i encara no se que era. Potser això que dius de que tallaven molt les escenes... les interpretacions les vaig trobar correctes, tret d'aquest to de veu tan cridaner de la canalla però no ho feien malament. Potser el text tampoc tenia la força que havia de tenir...

    En fi, no es la millor obra de la temporada, però tampoc la pitjor.

    ResponderEliminar