Avinyó arrenca amb 'La guerra dels fills de la llum...'

Un any més som a Avinyó, aquest privilegi de proximitat que ens permet assistir a la 63a edició d'un dels festivals més importants d'Europa pel seu caràcter de laboratori d'unes tendències que al llarg de l'any van arribant a Catalunya. D'ençà que fa sis anys va ser confiat a Hortense Archambault i Vincent Baudriller com a directors artístics -que ja han renovat càrrec-, ha agafat un camí irrenunciable de descoberta. Per no entrar en els seus vicis, cada any busquen la complicitat d'un artista associat. Hi han passat els inconfusibles Thomas Ostermeier, Jan Fabre, Josef Nadj, Frédéric Fisbach, Valérie Dréville i Romeo Castellucci, i l'any que ve serà el torn de Christoph Marthale. Aquest any li toca a Wajdi Mouawad, nascut al Líban, exiliat a França des de petit i posteriorment, per falta de papers, instal·lat al Quebec, on ha fet una intensa carrera teatral. Actualment és al capdavant del Théâtre Français del Centre Nacional de les Arts d'Ottawa.

L'aportació de Mouawad ha estat múltiple. Per un costat, la presència dels nous corrents de teatre i dansa libanesos i també del Quebec. Per l'altre, la recuperació de la narrativa. "He arribat a pensar que en un festival tan experimental i visual, això us fa una mica de por. Jo em pregunto com podem explicar el món a través del teatre si no hi ha narració", diu Mouawad.

En aquest aspecte, tira pel dret: "Si he d'explicar una història i necessito 11 hores per fer-ho, les agafo. No em plantejo el temps. Oi que si vols anar al Japó i et diuen que necessites 12 hores, ho trobes normal?", ens pregunta, fent referència a la trilogia Littoral, Incendies, Forêts, programada a la Cour d'Honneur del Palau dels Papes, l'espai icona del certamen. "He hagut d'estudiar la morfologia de l'espectador. Sé que tindrà moments de somnolència, fins i tot que dormirà. Vull saber com entren els personatges als seus somnis, com els recuperen després". En les proves que s'han fet, Mouawad assegura que mentre és de nit pot parar tantes vegades com vulgui, però que a partir que comença a fer-se de dia -l'espectacle comença a les 20 h i acaba a les 7 de la matinada- la gent té sensació de final. "Fem un petit entreacte de 15 minuts i prou, aturar-ho més pot distreure massa. Són paràmetres en què ens ha obligat a reflexionar la representació a l'exterior", assegura. Si tot va bé, us en parlarem demà.

Estem, doncs, davant d'una edició històrica en l'accepció absoluta de la paraula, amb contingut polític, social i humà. S'analitzen les bogeries a què estem massa avesats, en gran format -guerres- o petit -violència intrínseca-. La narració acostarà a la reflexió, a partir de textos dels clàssics (Eurípides, Èsquil, Sòfocles...), d'autors més propers (Victor Hugo, Thomas Bernhard, Fernando Pessoa) i de les creacions pròpies que aportaran Jan Fabre, Stephan Kaegi, Jan Lauwers i d'altres.

El Grec, 'partenaire'
El Festival d'Avinyó 2009 va obrir dimarts amb La guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, l'espectacle que comparteix amb el Grec i que per tant podreu veure sense venir a Avinyó els dies 17 i 18 de juliol. És la proposta del cineasta israelià Amos Gitai, que compta com a protagonista amb Jeanne Moreau, gran dama del cinema francès i també icona del festival, per haver-hi actuat a les primeríssimes edicions dirigides per Jean Vilar. La representació va tenir lloc a la Carrière de Boulbon, una pedrera situada a uns 20 km de la ciutat i que, en certa manera, fa pensar en el Teatre Grec. Perfectament il·luminada i amb dues grans torres a dreta i esquerra, l'escenografia es limita a una taula i una cadira on seu Moreau. Ella és la veu de l'autor, Flavi Josep, nascut a Jerusalem l'any 37 dC. "Un cosí de la meva mare, arqueòleg, va trobar els manuscrits en unes grutes a principis del segle XX. Per a mi és una història familiar que ha despertat una gran fascinació a casa. He crescut amb ella", diu Gitai.

L'espectacle és el relat de la destrucció de Jerusalem l'any 66. "És un relat apocalíptic, dur, molt visual i notablement periodístic, fet per algú que vol explicar. Hi ha una descripció arquitectònica del Palau d'Herodes, també", diu Gitai, arquitecte a la vegada que realitzador. La característica que enriqueix el reportatge de Josep és la seva ambigüitat: "Ell és jueu i n'està orgullós. Però passa al bàndol dels romans i des d'allà no pot escriure tot el que vol. La grandesa és que no entra en els deliris nacionalistes i fa un homenatge a l'opositor. Sense aquest relat no sabríem que va existir Eleazar, cap dels rebels", continua.

Crítiques negatives
Il·lustrant el relat de Moreau, van apareixent els protagonistes: Tit, interpretat per dos actors, un parlant en anglès i, com en un cànon, un altre que continua en francès. A Barcelona tindrem un únic Tit: Manel Barceló. Dos actors més representen Eleazar, que aconsegueix fugir dels romans cap a Massada i el poble, amb dos actors i dues actrius. Una de les dues actrius, a Barcelona, serà Sílvia Bel. "Inicialment havia de venir a Avinyó i parlar en català, però aquí no estan previstos els subtítols i la comprensió d'un text tan dens és bàsica. Abans que li escapcessin el personatge ha preferit fer-lo només a Barcelona, sencer", ens explica Ricardo Szwarcer, director del Grec i integrant de l'excursió a la Carrière de Boulbon.

Com diuen aquí per tot arreu, "que tingueu un bon festival". La crítica francesa, tanmateix, no ha estat gaire condescendent amb l'obra. Ahir Le Monde qualificava Els fills de la llum... de muntatge "sense idees" i assenyalava que tan sols Moreau el salvava.

Font: Teresa Bruna (www.avui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario