Todas las críticas de la temp 16-17

Recupera las críticas de lo que llevamos de temporada teatral

GREC 2017

Toda la información del Grec 2017 en el blog

Toda la información de Fira Tàrrega 2017

Del 7 al 10 de septiembre de 2017

Toda la información de la temporada 17-18

Las nuevas programaciones recién salidas del horno

Inserta aquí tu publicidad

Consulta tarifas en edgbcn@gmail.com

29/4/09

TERRA BAIXA



FITXA ARTÍSTICA
DRAMATÚRGIA: KEKKE SCHIDT
DIRECCIÓ: HASKO WEBER
INTÈRPRETS: ROSER CAMÍ, ÀNGELS BASSAS, DIANA GÓMEZ, SUSANA EGEA, BABOU CHAM, JOEL JOAN, MINGO RÀFOLS i PEPO BLASCO
PRODUCCIÓ: FOCUS i AJUNTAMENT DE VILADECANS
TEATRE ROMEA


A gran part del teatre d'avui no li agraden els clàssics, per això juguen un vegada rere altra a reformar-los, a modernitzar-los (segons les seves pròpies paraules) amb més o menys sort.

Aquesta nova revisió de l'obra de Guimerà canvia el tempo i alguns personatges de l'original. Manelic avui en dia és negre, un immigrant africà sense papers que ha arribat en pastera. Seria impossible apropar-lo més al nostre dia a dia. La història la narra Marta com si fos un record. Marta va ser arrossegada, enamorada i esquinçada però ara ja no ho és, ha aconseguit alliberar-se dels seus opressors.

Marta és Roser Camí, que no contenta amb destrossar Mama Medea ha tornar per carregar-se un altre personatge. Marta és un personatge que hauria de tenir fases, ritmes, vides que Roser Camí ens roba i només ens mostra una fase, un ritme, una vida. No es pot negar que està millor que a Mama Medea, però des del novembre fins ara no ha aconseguit encara arribar al nivell un.

La visió de Manelic com immigrant africà funciona la major part del temps gràcies al 'savoir faire' de Babou Cham. I entremig dels dos està Sebastià, Joel Joan, en una de les seves millors interpretacions dels últims anys, ja que ha deixat una mica de banda el seu ego i juga a actuar i a ser un altre damunt de l'escenari.

Això sí, les millors parts de la representació ens les ofereix Àngels Bassas, tant per la seva interpretació de text com per la de veu, les cançons que ens canta. Una nova faceta fins ara desconeguda de l'actriu, que seria agradable potenciar.
I un gran Pepo Blasco com Xeixa, que fa que la platea es rigui, s'emocioni i pateixi amb un gran moment fent de borratxo, que no té preu.

El Romea s'ha tornat a equivocar donant protagonisme a qui no s'ho mereix i deixa als grans actors de la companyia en segon pla per a que ens regalin uns inoblidables secundaris.

26/4/09

PLATONOV



FITXA ARTÍSTICA
TEXTO: ANTON CHÉJOV
VERSIÓN: JUAN MAYORGA
DIRECCIÓN: GERARDO VEGA
INTÈRPRETES: TONI AGUSTÍ, PERE ARQUILLUÉ, SONSOLES BENEDICTO, JESUS BERENGUER, PEP CORTÉS, GONZALO CUNILL, JORDI DAUDER, RAÚL FERNÁNDEZ, ANTONIO DE LA FUENTE, ELISABET GELABERT, MÒNICA LÓPEZ, DAVID LUQUE, CARMEN MACHI, ANTONIO MEDINA, PACO OBREGÓN, MARIA PASTOR, ANDRÉS RUIZ, ROBERTO SAN MARTÍN y YUDI SÍDAR
PRODUCCIÓN: CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL y FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO CHÉJOV DE MOSCÚ
TEATRO MARIA GUERRERO (MADRID)


En el Maria Guerrero se respira estos días Chéjov y se queda pequeño para acoger este gran texto teatral. Pequeño en el sentido físico de la palabra, porque después de disfrutar de tres horas de función, y a pesar de que algunos consideran a Platonov un texto menor de Chéjov, queda desmentido después de ver este montaje.

Cuando se cumplen 150 años del nacimiento del dramaturgo ruso, el Centro Dramático Nacional se atreve a mostrar una de sus obras menos representadas. De hecho se la considera la primera obra dramática del autor, y a pesar de que eso se nota en el texto, no está tan elaborada como otros textos, Platonov es Chéjov en estado puro.

Platonov retrata como más tarde lo haría El jardín de los cerezos, esa sociedad rusa aburrida, esa aristocracia que ve como la burguesía incipiente le 'roba' delante de sus ojos, sus propiedades, y como sus títulos en la sociedad actual ya no sirven, han perdido todo el valor de antaño. Y se ven solos, en un ámbito rural y que han de acostumbrarse a esos cambios, porque ya no tienen nada que perder.

Arropados por una escenografía casi vacia, para dar más protagonismo a la palabra, a los hechos, que poco a poco, y bien lentos, como en toda obra chejoviana, se desarrollan. Un gran Pere Arquillué, que una vez más, y en una lengua (castellano) que no le es propia, nos demuestra que personaje tras personaje es un gran mago de la palabra, de la dramaturgia y del tempo. Un gran Platonov que desentraña la caída del hombre, el no saber a dónde ir, el no saber que quiere.

Le acompaña un Mònica López, que no se amedrenta y se mantiene a la altura de las circunstancias en todo momento. Carmen Machi, no está tan brillante como en montajes anteriores, pero domina al personaje. La única nota discordante de esta maravillosa partitura la pone Elisabet Gelabert como Sofía Egorovna, que en la mayoría del texto resulta excesivamente poco creíble. Resulta como si hubiera caído en medio de un engranaje que ya lleva tiempo en funcionamiento.

Si a Hamlet le daba miedo soñar, a Platonov le da miedo vivir y durante toda la obra se intenta esconder, de las mujeres que no le quieren por lo que es sino por lo que fue, por lo que podría haber sido, por lo que anhelan creer que será. Pero Platonov es ante todo uno de los mejores montajes de la temporada. Esperemos que no muera en Madrid.

23/4/09

ARTE




FITXA ARTÍSTICA
TEXTO: YASMINA REZA
VERSIÓN: FERNANDO MASLLORENS y FEDERICO GONZÁLEZ DEL PINO
DIRECCIÓN: EDUARDO RECABARREM
INTÉRPRETES: ALEX O'DOGHERTY, IÑAKI MIRAMON y LUIS MERLO
PRODUCCIÓN: CARLOS J. LARRAÑAGA y MARISA PINO
TEATRO ALCAZAR (MADRID)

Arte habla de la amistad entre tres hombres y la percepción permanente de que la amistad no es para toda la vida. Todo está sujeto a cambios, como el arte. Todo tiene un precio y la vida es como un lienzo en blanco donde cada uno lo colorea poco a poco y ve en él lo que quiere ver. El mismo cuadro blanco será el detonante de la crisis en la amistad de los tres personajes.
Arte es una de las obras más aplaudidas de Yasmina Reza, autora de moda en España que este año ha visto representadas Un dios salvaje, Una comedia española y ahora una nueva versión de Arte después de la todavía hoy aplaudida que protagonizó Ricardo Darín.
Sin embargo, poco tiene que envidiarla, la versión de Fernando Masllorens y Federico González del Pino. La 'apuesta' de contar con Luis Merlo como protagonista está resultando un éxito. Merlo nos ofrece un Iván lleno de matices, pero perfecto en todo momento, desde los más histrionicos a los más serios. Toda una lección magistral de interpretación. Le acompañan un maravilloso Iñaki Miramon y un impresionate Alex O'Dogherty.
Una puesta en escena minimalista permite aún más el lucimiento de los tres protagonistas. Un espacio, concretamente un salón, decorado con pocos detalles, en blanco y negro que deja patente que la vida transcurre de la más obsoluta oscuridad a una claridad que ciega.
El público durante toda la obra ríe a carcajadas y despide la representación con un sonoro aplauso que en el último bis acompaña con una platea al completo puesta en pie, cosa extraña de ver en el público catalán, y abandona la sala con una sonrisa pintada en los labios.
El arte de Arte se respira y esperemos que dure y que otros públicos, fuera de la capital, puedan disfrutar de este excelente espectáculo.

21/4/09

Els teatres surten al carrer per Sant Jordi

http://www.teatral.net/

Artistes i companyies teatrals celebraran el proper dia 23 la festivitat de Sant Jordi amb una mostra dels seus espectacles a peu de carrer, segons ha informat la Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA).

Una trentena de teatres s'ha adherit a la convocatòria de l'associació professional amb petites actuacions dels seus espectacles en cartellera.

Com cada any, ADETCA col•loca un expositor en el centre de Barcelona per a celebrar la tradicional festa, durant la qual s'oferixen descomptes teatrals especials.

17/4/09

4 BAILES



FITXA ARTÍSTICA
TEXTO: ALBERT ESPINOSA
DIRECCIÓN: ALBERT ESPINOSA
INTÉRPRETES: ALBERT ESPINOSA, REBECA COMERMA, ANDREU RIFÉ, ALEX CASTELEIRO, ÁNGEL ROLDAN i JUAMMA FALCÓN
PRODUCCIÓN: FOSCUS
LA VILLARROEL


Carlos, Albert Espinosa, un joven escritor de cuentos y canguro ocasional, le toca cuidar a Patrícia, Rebeca Comerma, una joven especial, durante las cuatro noches que dura el curso de baile de su hermano Javier, Andreu Rifé. La relación que se establece entre ambos es la historia.

Una historia llena de ternura. Todos los personajes rezuman buen rollo. Eso sí, llega un punto donde la ternura puede rozar la ñoñería y es ahí cuando Albert Espinosa le da una vuelta de tuerca a la historia y lo convierte en un drama azul oscuro que no negro.

4 bailes es un cuento en toda regla con múltiples apelaciones al mundo de los sueños donde todo es fantástico y maravilloso pero también irreal, pero, ¿quién dijo que todo en el escenario tuviese que ser verdad?

Con unos actores que disfrutan encima del escenario y eso se nota, el público se siente parte de la historia en todo momento, ríe a carcajadas, se emociona y comparte con toda la compañía este maravilloso juego escénico.

15/4/09

Tosar troba en Txèkhov la crítica al consumisme


per Jordi Bordes El Punt
Publicat: 15/04/09


Pep Tosar fa uns mesos va obrir amb nous companys de viatge l'última etapa del Círcol Maldà, convençuts que hi ha un públic que està desorientat perquè hi ha un tipus d'espectacles d'emoció i sensibilitat que s'ha retirat de les cartelleres convencionals. Des d'aquest divendres es representa Molts records per a Ivanov, una revisió reescrita per Albert Tola i el mateix Tosar, en què es fa una crítica a una intel·lectualitat que ha perdut els valors i a una societat que ha oblidat els homes de lletres i els de ciències. L'obra es podrà veure fins al 31 de maig. La producció del Teatre Principal de Palma no havia trobat, fins ara, un espai on representar aquest treball a Barcelona.

Ivanov, de Txèkhov, explica la crisi d'un intel·lectual que vol deixar-ho tot, probablement afectat per la notícia que la seva dona té una malaltia irreversible. A Molts records per a Ivanov aquesta buidor de l'escriptor i pensador es trasllada a tot el col·lectiu d'intel·lectuals. La seva crisi existencial es trasllada a la falta de valors d'uns pensadors que abandonen la resistència per la comoditat acadèmica o pseudoinstitucional. Pep Tosar, Lina Lambert i Blai Llopis protagonitzen un muntatge en què s'intercala present i passat.

L'equip del Círcol Maldà cita Pier Paolo Pasolini per denunciar un nou feixisme: el consumisme, amnèsic i uniformitzador. El feixisme polític, tot i les amenaces, no va ferir tant.

13/4/09

PRODUCT



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: MARK RAVENHILL
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ i NORBERT MARTÍNEZ
PRODUCCIÓ: LA TROCA
SALA BECKETT


Després d'un bon inici amb Els Boscos de David Mamet precisament a la mateixa Sala Beckett, Julio Manrique hi torna amb Product avalat per la bona acollida de La forma de les coses la temporada passada al Lliure.

Product pensat com un monòleg, és l'intent d'un productor, David Selvas, de convèncer a una actriu, Mireia Aixalà, de que faci la seva pel·lícula amb l'ajuda del seu ajudant, Norbert Martínez. Durant els vuitanta minuts que dura la funció, el productor explicarà a l'actriu de que tracta el seu projecte, un film d'acció que barreja una tòrrida història d'amor, entre un membre d'Al Qaeda amb una occidental, amb el terrorisme islàmic.

Així de simple i així de complicat al mateix temps. Ravenhill descriu amb una gran ironia, patent durant tota la peça, la dificultat de les relacions entre Orient i Occident.

Julio Manrique ens demostra un cop més el seu mestratge en la direcció d'actors. David Selvas ens ofereix una de les seves millors interpretacions de la seva carrera i resulta totalment convincent i precís en cadascú dels seus gestos. Li acompanyen una Mireia Aixalà prou correcta al difícil paper d'ensenyar molt i dir ben poc i un Norbert Martínez brillant en les seves desmesurades intervencions.

Un gran 'product' que ha tingut poc recorregut en la cartellera barcelonina, com normalment passa amb les apostes, gairebé ningú s'arrisca en va. Esperem tornar-lo a veure ben aviat.

1/4/09

RICARD II



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: DAVID BAGÈS, MANEL BARCELÓ, GABRIELA FLORES, CARME GONZÀLEZ, ALBERT PÉREZ i DANI NEL·LO
PRODUCCIÓ: FEI i KOMBAT PRODUKCIONS
NAU IVANOW
Aquesta no és la història d’un rei al que destronen. Això només és la façana, Shakespeare parla del destronament del rei com concepte, d’un sistema totalitari on el rei mana per ordre de Déu. La violència, l’assassinat i la pressa de possessió d’un nou rei que farà el mateix que va fer el seu antecessor. Tot això passat per la mà de Carme Portaceli.
Ricard II en el segle XXI, amb l’incorporació de noves tecnologies, que es donen la mà amb les paraules escrites fa segles plenes de conspiració, intriga i sobre tot, traïció. Ricard II és la menys violenta de les peces de Shakespeare, és continguda, però manté moments de gran lirisme.
El gran Manel Barceló encapçala el repartiment, fent del mateix Ricard II, que en aquest muntatge ha perdut una força del seu i acostumat mestratge. Li manca força, decisió i empenta d’aquest rei, li manca credibilitat, i amb això la resta de paraules ja no fan falta. Li acompanya una correcta Gabriela Flores i un magistral David Bagès, que dóna vida a tres personatges ben diferenciats, però tots tres amb un toc de versatilitat que només li podria donar en Bagès. Però sense dubte el millor és Albert Pérez, que fa un gran Duc de York, de mirada penetrant i posada indiscutible de reialesa.
La història es desenvolupa en un garatge, la més baixa dels sentiments humans, en la part més baixa d’on conviuen. El lloc lúgubre i fosc acompanya als personatges en cada moviment, al mateix que el vestuari de Manel Soria, de cuir negre.
El muntatge, al més estil Portaceli, amb l’aportació de música i narració de Dani Nel·lo, pot sorprendre a l’espectador o deixar-lo indiferent, això només depèn de la força que aquest pensés que requeria la peça.