A MI NO EM DIGUIS AMOR



TEXT i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÈRPRETS: JORDI BANACOLOCHA, ROSA BOLADERAS, ÓSCAR CASTELLVÍ, MÍRIAM ISCLA, ANNA MOLINER, JOAN NEGRIÉ, ÀNGELS POCH, DAVID VERT i LLUÍS VILLANUEVA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)


Som a Barcelona en un futur no molt llunyà. Una parella que s'estima i els seus dos fills són obligats a viure en un pàrking. No es volen separar, i com la societat ja no conceben l'amor com un qualitat positiva, el govern ha decidit que tots aquells que vulguin viure en parella ho han de fer en un aparcament, fora de les mirades dels normals, que viuen sense amor. Fins i tot la indústria farmacèutica ha inventat una vacuna per aquells que tinguin problemes per abandonar l'amor.

Rosa Boladeras i Lluís Villanueva donen vida a aquesta singular parella, que ha decidit viure el seu amor sense deixar-se influenciar pel que pensen la resta del món. Encara que els seus fills, Anna Moliner i David Vert, siguin repudiats pels seus amics per viure en contra de tothom.

Amb un text que d'entrada promet un escenari futurista, que no compleix, al caure en alguns tòpics massa gastats i tocats per una mà de conservadorisme, Marta Buchaca presenta la seva proposta dintre del nou T6. Buchaca signa text i direcció que durant la major part de temps naufraga. Bona elecció de la música de les transicions, però com ja li va passar amb Plastilina, l'autora abusa, com bona part dels nous autors, d'un excessiu nombre de transicions, sense que l'espectador pugui entrar en cada escena i acabi sent un cúmul d'escenes una darrere l'altra, sense gaire sentit.

Malgrat que el text no estigui a l'alçada del que es podia esperar, els actors de la nova companyia T6, salven el vaixell del naufragi. Lluís Villanueva, Rosa Boladeras, Anna Moliner i Jordi Banacolocha demostren el seu mestratge damunt l'escenari i aconsegueixen amb les seves excel·lents interpretacions que el muntatge aprovi pels pèls la posada en escena i el públic rigui davant la trivialitat d'un teatre de passatemps.

Desprès d'això el final és el de menys, però en la vida no sempre les coses acaben bé, però els finals infeliços no venen tant com els feliços. Potser com ens diu l'autora, l'amor només ens el podem pendre a broma, i l'obra de pas també.

4 comentarios:

  1. Completament d'acord amb tu que només salva el despropòsit general els actors, especialment sota el meu punt de vista el més joves, i que de vegades s'esgota el que podria ser una bona proposta, per la facilitat com s'encara el final

    ResponderEliminar
  2. Jo vull saber el títol de la cançó italiana que sona de fons al tràiler de l'obra

    ResponderEliminar
  3. sisplau
    merci
    sóc la d'abans x)

    ResponderEliminar
  4. La cançó és dius: 'Sarà perche ti amo' de Richi e Poveri

    ResponderEliminar