DICTADURA- TRANSICIÓ- DEMOCRÀCIA

CREACIÓ i DIRECCIÓ: XAVIER ALBERTI i LLUÏSA CUNILLÉ, ROGER BERNAT, JORDI CASANOVAS, NAO ALBET i MARCEL BORRÀS

INTÈRPRETS: NAO ALBET, MARCEL BORRÀS, CLARA COLS, BIEL DURAN, JORDI FIGUERAS, LINA LAMBERT, AGNÈS MATEUS i JUAN NAVARRO

PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE

SALA FABIÀ PUIGSERVER (TEATRE LLIURE)

El risc de propostes com aquesta ja es mereix un fort aplaudiment. Si a més és brillant, com és el cas l'ovació podria durar fins a cinc minuts. Quatre parts, sis directors i vuit actors són els responsables d'una de les millors creacions dels darrers anys del teatre barceloní.

L'objectiu de rememorar en vint-i-cinc minuts seixanta anys de la història d'Espanya (/Catalunya) no era fàcil d'aconseguir. Però tots els creadors han fet de la seva etapa una petita joia.

Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé ens proposen a Dictadura 1, un retaule de costums a través d'una pensió on els seus habitants mirant entusiasmats com Raphael canta al Festival de Benidorm a la televisió, el nou aparell que per aquella època era tot un luxe, si els continus apagades de llum permeten fer-lo servir. Amb un toro com a telons de fons, la peça està farcida de cultura, costums i servilisme propis del Règim.

Roger Bernat ens proposa a Dictadura 2 ficar-nos dintre de l'ambient universitari de Madrid de 1968. Com uns universitaris més, el públic de la funció s'asseu a terra i contempla les pancartes, serà partícip del concert de Raimon a l'auditori de la Facultat de Ciències Polítiques de la Complutense de Madrid i viurà en pròpia carn com una marea humana crida demanant 'Llibertat'. Tot això mentres es fa un repàs a la situació en altres ciutats com Paris o Praga.

Amb Jordi Casanovas arriben a la Transició situada en un plató dels Estudis Miramar de TVE Catalunya, on s'intenta posar en marxa el primer programa late night en directe que s'emet des de Barcelona per tota Espanya. Malgrat que Franco ha mort, encara es conserva part de la censura del Règim i les obligacions dels periodistes a actuar sota els paràmetres franquistes.

Per últim, Nao Albet i Marcel Borràs ens recorden el GAL (en Democràcia), que va marcar tota la dècada dels noranta i situen l'acció en una taverna basca. Dos nois sopen aliens a tot el que està a punt d'ocórrer.

Una ovació més que merescuda a tots els que han format part d'aquest experiment, que esperem que no sigui l'últim, ja que el teatre a més d'entretenir, forma i educa a aquells que no vam tenir l'ocasió de viure determinats moments històrics.

Quatre visions de la història amb un més que recomanable exercici de memòria col·lectiva i més si tenim en consideració els fets actuals en que enlloc d'investigar els culpables, s'investiga el investigador.