LA DONA JUSTA

TEXT: SÁNDOR MÁRAI

TRADUCCIÓ: ELOI CASTELLÓ i ANNA SOLER

ADAPTACIÓ: EDUARDO MENDOZA

DIRECCIÓ: FERNANDO BERNUÉS

INTÈRPRETS: ROSA NOVELL, CRISTINA PLAZAS, ÀLEX CASANOVAS, VÍCTOR PI i ORIOL ALGUERÓ

PRODUCCIÓ: TANTTAKA TEATROA i CAER

TEATRE BORRÀS

Tres mirades d'una mateixa història d'amor. Un triangle amorós, la dona, l'home i la seva amant. La recerca de la felicitat, de la veritat, de la dona perfecta, d'allò que no existeix. La nova proposta de Fernando Bernués està plagada de incògnites.

Tres monòlegs farcits de diàlegs. Durant la primera part escoltem la història segons el punt de vista de Marika, interpretada amb llums i ombres per Rosa Novell. Ella desgrana tota la seva vida a una amiga en un cafè. Un discurs, que malgrat els anys que han passat segueix destil·lant un profund amargor, de la derrota, de la pèrdua. A la segona part sentim a Peter, Àlex Casanovas, el més derrotat d'aquesta història, però que no es deixa vèncer pel pessimisme i deixa una porta oberta a trobar allò que li satisfaci plenament. I Judit, l'amant, Cristina Plazas, la que millor parada ha sortit, però com tots té alguna cosa a retreure's.

Rosa Novell, Àlex Casanovas i Victor Pi aproven amb notable les seves interpretacions de Marika, Peter i Lazar. Però sense dubte el monòleg més emocionant i captivador està protagonitzat per Cristina Plazas, que converteix al que podria ser vista com la dolenta de l'obra, Judit, en una dolça i pobre víctima d'una societat marcada per voler aconseguir una posició social que acompanya a tota la resta.

Bernués reconstrueix amb mestratge els espais de l'obra, els llums, la música i els silencis. La seva posada escènica recorda a la del seu darrer muntatge català, Carta d'una desconeguda, amb tres miralls que reflecteixen personalitats, textures i records dels personatges.

Eduardo Mendoza signa una adaptació meravellosa que manté el llenguatge poètic de la novel·la de Sandor Márai però llevant narració i donant una mica més d'acció teatral. Menys minuts de monòlegs i més de diàlegs.

La dona justa és un drama de solituds, de somnis, de recerca personal i social amb una defensa molt tenaç per la cultura, la burgesia i mantenir el políticament correcte dintre d'uns límits molt definits.

Una altra petita joia del bon fer de Fernando Bernués, que torna a endinsar-se en l'ànima humana buscant respostes. Com sempre serà el públic el que dictamini la sentència.