UN DEU SALVATGE

TEXT: YASMINA REZA

TRADUCCIÓ: JORDI GALCERAN

DIRECCIÓ: TAMZIN TOWNSEND

INTÈRPRETS: RAMON MADAULA, JORDI BOIXADERAS, VICENTA NDONGO i ROSER CAMÍ

PRODUCCIÓ: FOCUS, RAMON MADAULA SL i TRASGO PRODUCCIONES SL

TEATRE GOYA

Dues parelles es troben per a resoldre una baralla que han tingut els seus fills, del qual el plançó de la parella Verònica (Roser Camí)/ Miquel (Ramon Madaula) ha sortit ferit a la boca i amb dues dents trencades. L'objectiu principal de la reunió, tractar de que tots dos nens es demanin perdó i facin les paus, aviat és convertirà només en una excusa per posar damunt la taula temes més complexos. ¿Els fills es comporten com es comporten, de vegades pel que observen a casa? Alguns es limiten a imitar el comportament dels seus pares?

La trobada, que en una primera ullada podia semblar pacífica entre quatre adults aviat, es transformarà en una tempesta de retrets i insults. ¿Què ha passat amb les bones maneres i els codis de convivència? Un Deu Salvatge se'ns presenta com una comèdia, on la gent riu sense parar de les continues mostres d'hilaritat dels seus protagonistes. Però realment de tot allò que riem és una tragèdia, tant per part dels fills, causants de la trobada dels seus pares, com per part d'aquestos al no saber respectar els codis socials i comportar-se com autèntics animals incivilitzats.

Les interpretacions de Ramon Madaula, un home aparentment pacífic que es dedica a vendre material de ferreteria, però profundament cansant i avorrit de la vida matrimonial, i Jordi Boixaderas, un agressiu advocat compromès a defensar la causa d'uns laboratoris farmacèutics que han de ser jutjats per cometre una malaptesa criminal, resulten més que convincents i són els que més joc donen per a jugar amb el públic. Roser Camí es mostra més segura que Vicenta Ndongo damunt l'escenari. Però tots quatre conformen un dels millors quartets de comèdia que hem vist en les darreres temporades.

La nova versió de Un Deu Salvatge va signada per Jordi Galceran que l'allibera de les tradicions franceses i l'apropa al públic català, sense deixar de mantenir el segell marcat per Reza en el text original. Potser no és la millor obra de Yasmiza Reza, si tenim en consideració només el text, però està clar que la connexió amb el públic segueix intacta en cada obra del seu univers.

El text funciona a la perfecció perquè els seus intèrprets han estat perfectament coordinats per la mà de Tamzin Townsend. És una feina de grup, però també és una feina individual, casdacun d'ells ha sabut modelar el seu personatge per a que no caigui en l'histrionisme i ratlli la credibilitat dintre de la comèdia.