El mini festival Fast Forward mostra el Japó emergent

El ja tradicional minifestival Fast Forward , que cada any proposa el Grec per donar a conèixer propostes emergents de diferents països, torna els dies 10 i 11 de juliol al CCCB amb al voltant de tres hores de propostes innovadores. Donat el tarannà del festival, enguany toca recollir el panorama emergent i fresc que es cuina al Japó. És per tant, una ocasió única d’escorcollar el futur escènic d’aquelles terres llunyanes i exòtiques que sovint només palpem als restaurants i a l’electrònica.

FUYUKI YAMAKAWA

I l’electrònica també hi és al Fast Forward. El performer Fuyuki Yamakawa l’utilitza per experimentar sons a partir dels batecs del seu cor que capta i amplifica amb un esteroscopi electrònic. Els batecs es transformen en impulsos elèctrics i fan encendre uns llums que oscil•len simultàniament amb el ritme del cor. Aquesta tècnica, evidentment, requereix un control absolut del cos i un domini del propi cor, que requereixen un alt grau de concentració. Yamakawa explica que els fenòmens produïts pel meu cos físic es transformen en sons i impulsos lumínics, o sigui, en impulsos sensorials per als ulls, les orelles i la pell dels espectadors. Es pot dir que el recinte és una extensió del meu propi cos. Fuyuki Yamakawa farà tres sessions cada dia (20 h; 20.15 i 23 h).

MASAKO YASUMOTO

Masako Yasumoto , el segon espectacle del Farward, és una ballarina fora de qualsevol descripció corrent. La il•lustració que més s’acosta al seu ball estaria propera a l’anime i al manga. Vista en escena, és la pura imatge de l’erotisme androgin tan apreciat pels amants del còmic. La velocitat en què es mou i les transicions visuals entre les diferents parts també s’alimenten del manga.

Yasumoto va començar a ballar d’adolescent a les discoteques i el plaer del moviment va esdevenir per a ella una addicció. La seva formació posterior va ser absolutament autodidacta. Entre altres experiments, a finals dels 90 va anar a aprendre danses de carrer al Senegal. Aquesta qualitat no va passar desapercebuda per les elits japoneses que ben aviat la van convidar a participar a gires amb les companyies més destacades de j-pop.

Si la cultura popular japonesa, i amb ella ens referim al pop, les pel•lícules, els jocs, el manga... fascinen la joventut europea i americana, Yasumoto és el més intrigant exemple de les possibilitats d’aquests elements de cultura popular i al seva capacitat d’arribar a les noves generacions. Farà una sessió única, a les 20.45 h.

STRINGRAPHY

Stringraphy és el nom de l’instrument que la compositora Kazue Mizushima ha inventat ella soleta. Va concebre la idea passejant pel bosc i escoltant el soroll del vent. Allà va pensar que podria posar cordes entre arbre i arbre i construir un instrument de corda al bosc. L’Stringraphy, fet a base de fils de seda i gots de paper, aplica a la música el principi dels telèfons infantils. Amb uns guants de làtex, la compositora tensa o toca les cordes i arriba a interpretar peces referents del repertori de música clàssica. El tipus de so ens remet a una arpa gegant.

Hi ha tres grups de cordes: soprano, contralt i baix, afinades en una o altra escala segons la peça que ha de interpretar. La llargada de les cordes oscil•la entre 1 i 15 metres. El nom prové de les paraules corda i gràfic, pel fet que l’Stringraphy no és tan sols un instrument de corda sinó que és també un objecte d’art. El concert de Kazue Mizushima, acompanyada de quatre músics més, tindrà lloc tots dos dies a les 21 i a les 23,30 h.

MAYWA DENKI

L’espectacle es diu mechatronica i està a cavall entre una performance i un concert. Els instruments són molt estrafolaris i algunes màquines toquen sense que ningú els hi ho demani. És un espectacle d’estètica futurista que ret un irònic homenatge a la cultura empresarial japonesa. A les propostes de Deki trobareu robots que canten i enginys electrònics de tota mena. Pura ciència ficció! Únicament a les 21.45 h al Pati de les Dones.

Recordeu que les quatre propostes es poden veure seguides només els dies 10 i 11 al CCCB (Hall i pati de les Dones del CCCB, Montalegre, 5). Més informació a www.bcn.cat/grec.

Font: Teresa Bruna (www.teatral.net)