El Molino es reinventa


Durant els anys més foscos, va ser un reducte dels espectacles de pit i cuixa amanits amb acudits verds. Però el 1997 la proposta d'El Molino va quedar superada per les circumstàncies, i aquest establiment històric del Paral·lel es va veure obligat a un tancament dolorós. Ara, però, tindrà una segona oportunitat. Sota la direcció del grup empresarial Ociopuro, que ha invertit 15 milions d'euros en la seva recuperació, el local es prepara per encetar una nova etapa. Sense renunciar al pedigrí que porta associada la marca Molino, l'establiment es reinaugurarà el dia 18 d'aquest mes amb noves instal·lacions i un nou enfocament artístic més ajustat als temps que corren. Menys vedets i més creativitat. Era reinventar-se o morir definitivament, tot i que els promotors privats d'aquesta aventura admeten que la seva rendibilitat serà a mitjà o llarg termini.

Les obres per transformar l'edifici han durat dos anys i han estat caracteritzades per la seva dificultat tècnica. I és que ha calgut conservar la façana original, amb les tradicionals aspes d'El Molino, i alhora aixecar unes dependències totalment noves –cuina, camerinos, sala d'assaig, etc.– dotades amb els últims avenços tecnològics. Per poder encabir tots aquests serveis ha calgut excavar un soterrani i, alhora, el local ha guanyat dues plantes en alçada. Un dels seus elements arquitectònics més llampats és una imponent llengua que enllaça la caixa escènica de la sala principal d'espectacles –que tindrà dos amfiteatres– amb la façana.

També destaca la gran pantalla de leds que de nit il·luminarà l'exterior de l'establiment, i que està cridada a ser un dels distintius d'aquesta nova imatge d'El Molino. La seva infraestructura es completa amb una sala polivalent i un bar amb terrassa que serà, però, d'ús restringit, ja que per accedir-hi caldrà tenir el carnet d'Amics d'El Molino. Per tancar el cercle, la decoració interior tampoc té res a veure amb la de temps pretèrits.


Format artístic

Aquest Molino renascut serà un espai petit, ja que la capacitat màxima és de 250 espectadors. Aquest condicionant no serà handicap sinó una oportunitat, ja que la voluntat és fer-hi espectacles íntims on s'estableixi una relació de proximitat entre públic i artista. Pel que fa al contingut cultural, els responsables d'Ociopuro ja han repetit insistentment a qui els ha volgut escoltar que no hi haurà un retorn al passat. La voluntat és programar muntatges escènics de múltiples disciplines –teatre, música, monòlegs, etc.– en un format de cafè concert.

També hi ha el compromís de donar especial aixopluc a artistes locals o nous creadors, sense tancar-se a propostes que puguin arribar a tenir l'etiqueta d'avantguardistes. Ara bé, no tot serà foc nou. També hi haurà temps, i espai, per acollir espectacles que traspuïn l'essència –o, per parlar en propietat, la picardia– que va fer d'El Molino un clàssic de les nits més transgressores. Això sí, aquest esperit en certa maneragolfo no voldrà dir, ni de bon tros, que aspiri a convertir-se en un club o discoteca on es pugui rematar la festa.

La gran expectació que ha aixecat la reobertura de l'establiment, juntament amb les seves reduïdes dimensions, han obligat a allargar els actes d'inauguració durant quatre dies –del 18 al 21 d'octubre–. El 22 es farà l'obertura al públic, amb una oferta que fins al gener del 2011 pivotarà bàsicament al voltant del muntatge inaugural , en el qual, però, s'aniran introduint canvis sobre la marxa. La resta de l'oferta cultural d'El Molino, concentrada bàsicament en horaris de tarda i nit, s'anirà completant progressivament, per exemple amb jornades temàtiques.

Així, els dilluns és quan hi haurà més muntatges “d'autor”, mentre que els dimarts tindrà lloc un cicle estable dedicat al flamenc dirigit per la cantaora Mayte Martín i que portarà per títol Poco ruido y mucho duende.“Intentarem programar el que a mi m'agradaria veure com a espectadora quan vaig a escoltar flamenc, amb artistes potser poc coneguts però que tenen vàlua”, exposava ahir Martin.

Una altra proposta en cartera és fer dos festivals internacionals, sense data, de burlesc i tango. Inicialment l'entrada a El Molino costarà 38 euros, amb consumició inclosa, però més endavant s'hi afegiran altres tarifes. Tampoc es descarta aprofitar les instal·lacions per fer-hi classes al matí.


Font: Francesc Espiga (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario