Marilyn desconstruïda

Diu que era, en la seva joventut, un «seguidor embogit» de Marilyn Monroe. No resulta estrany, doncs, que el director polonès Krystian Lupa (1943) hagi recuperat aquesta icona de la cultura contemporània per a una de les seves ambicioses lliçons teatrals. El gran mestre del teatre europeu, com el defineix el director del Temporada Alta Salvador Sunyer, presentarà diumenge i dilluns al Teatre de Salt Persona. Marilyn, una personalíssima desconstrucció del mite, atret pel desig de transgressió de l'actriu. Serà la seva primera entrega en aquesta edició. El 19 i 20 de novembre arribarà la reposició d'una de les seves obres cabdals -Ritter, Dene, Voss-, que va causar tant impacte fa quatre anys que Sunyer no ha dubtat a recuperar-la.

Lupa va parlar ahir, llargament, a l'Ateneu Barcelonès d'una creació forjada a través d'una minuciosa tasca d'improvisació amb els actors, «d'un exercici de transferència», i no d'un text com el de Thomas Bernhard en el cas de Ritter, Dene, Voss. Aquesta forma de treballar, aquesta recerca, es va inspirar en els films rodats a la Factory d'Andy Warhol en la qual els actors no representaven un paper, sinó que recreaven la realitat.

A Lupa no li interessa una mirada històrica, il·lustrativa, del personatge sinó una fabulació, vorejant la fantasia, fruit d'aquest treball interpretatiu d'improvisació. «Una creació del mite com si fos un cavall de Troia. Em fascina com si estigués davant una casa enigmàtica i hi volgués entrar», va apuntar.

Aquesta fascinació es representa a partir del final de la vida de Marilyn. «Dels dies després de la seva última pel·lícula i durant els quals ningú sap on va estar», va comentar Lupa. El director dibuixa una història en la qual un membre, «mig boig», de l'equip d'aquest film li ofereix un amagatall en un estudi abandonat on gravava Chaplin.

Allà es podrà dedicar a un dels seus somnis incomplerts, com l'obsessió per interpretar el paper de la prostituta Grushenka d'Els germans Karamàzov, de Dostoievski. Allà es produiran trobades amb altres personatges que hi va haver en la seva vida com Paula, la dona de Lee Strasberg, el seu mestre i admirador. O el seu fotògraf André de Dienes o el psiquiatre Ralph Greenson, «el responsable més directe de la seva mort», va dir Lupa. O fins i tot un acte sexual amb el seu esbojarrat protector.

Aquest viatge de tres hores a la fragilitat de Marilyn, apunta el director polonès, durà el públic a una «visió inesperada, quasi subversiva» del mite. La seva Marilyn està interpretada de forma commovedora per Sandra Korzeniak, en qui ja va veure Lupa en els seus temps d'aspirant a actriu «l'impuls vital» de Norma Jean.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)