Marta Gil i Albert Tola estrenen ‘Èdip rei del pop'


Un somni de Marta Gil (Figueres, 1975), la directora d'Èdip rei del pop, en què Michael Jackson es convertia dalt l'escenari en un home gras, que vestia roba texana i tenia els cabells llargs i llardosos, la va dur a la conclusió que Jackson havia deixat d'existir. L'endemà els diaris titulaven: “El rei del pop ha mort” per fer-se ressò del decés, en estranyes circumstàncies, del cantant nord-americà, que a partir d'aleshores assolia la categoria de mite. Aquest va ser el punt de partida de l'espectacle que s'estrenarà demà (22.00 h) a la sala La Planeta en el marc del Temporada Alta. D'entrada, i per evitar equívocs: no és cap homenatge amb cançons, coreografies i imitadors del cantant, com els que proliferen des de la seva mort –alguns ja s'hi dedicaven quan era viu– i que són d'un patetisme fora de mida. Tampoc no és una versió de la tragèdia Èdip rei, de Sòfocles, amb Michael Jackson de protagonista. Marta Gil i Albert Tola, directora i dramaturg de la peça respectivament, van explicar ahir que Jackson “disposa de tots els requisits edípics”, en el sentit que era un home “que lluitava contra el destí, ja que era negre i volia ser blanc, i quan era adult volia ser un nen, d'aquí la construcció de la seva finca, Neverland”, que va ser ideada com un gran parc d'atraccions. Aquesta neurosi de voler controlar el destí, de creure que està en les pròpies mans, és el tret més característic de Jackson. Gil i Tola han pretès passar de l'anècdota a la categoria i han volgut parlar, a través de la vida i l'obra del cantant de pop, “d'una societat profundament neuròtica”.

Per fer-ho, situen l'acció dins el pensament del cantant, que recrea una festa a Neverland en què quatre adolescents juguen a ser Michael Jackson i donen vida, en una estructura associativa, als personatges que passen per la vida del cantant i representen passatges crucials per a la configuració del seu cas clínic. De lluny, amb perspectiva, amb una actitud reflexiva, s'ho mira un cinquè personatge, Wacko Jacko –wacko(wacky), que es pot traduir per boig o sonat, és el malnom despectiu amb què la premsa va batejar el Jackson més excèntric–, un Michael envellit que és el que dirigeix l'acció i acaba prenent consciència del que ha estat la seva vida i com és que ha acabat de manera tràgica. De fet, sobre la mort de l'artista, Gil i Tola tenen una ferma convicció basada només en indicis: “Creiem que Sony se'l va carregar, que va assassinar Jackson perquè els feia nosa, perquè havia arribat a tenir molt poder, perquè patia d'artrosi i mononucleosi i sabien que no era capaç d'aguantar 50 concerts. Això demostra també la força que tenen els mitjans als EUA, que el van destruir”.

Gil ha rebut amenaces, algunes molt dures, de fans acèrrims del cantant al nostre país. Però res més lluny de la seva intenció que injuriar el Rei del Pop: “No és un espectacle sobre Michael Jackson, sinó més aviat sobre com creem en la infantesa patrons que d'adults esdevenen presons. Es tracta d'un viatge introspectiu, un drama analític en què aproximem al públic quelcom que té a veure amb ell mateix. No volem atacar la figura de Jackson, sinó que la intenció més propera és redimir-lo”, diu Marta Gil, que afegeix: “Ha estat un plaer treballar amb la seva música i la seva imatge mirant de fugir dels tòpics. Ha estat un acte de comprensió envers Michael, un personatge amb aspectes molt honestos, molt sensible i generós, amb un amor pels nens molt radical i no gens ambigu”.

La creació d'aquesta obra, que proposa un joc de miralls en què intervenen fins a cinc Michael Jackson i que se centra en la infantesa, l'adolescència i la darrera època de la vida del cantant, ha estat col·lectiva, de manera que en els assajos, a partir de situacions ja predeterminades, es va treballar amb les improvisacions dels actors del repartiment: Mercè Solé, Jaume Ulled, Joan Carles Suau, Nao Albet i Pau Quero.

Responent a un dels principis del Temporada Alta, que marca que les coproduccions del festival han de tenir una trajectòria comercial posterior com més àmplia millor, Èdip rei del pop també es veurà a la Sala Beckett, de Barcelona, del 24 de novembre al 5 de desembre.


Font: Dani Chicano (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario