PASTA FULLADA

TEXT: EVER BLANCHET

TRADUCCIÓ: GERARD VÀZQUEZ

DIRECCIÓ: ÒSCAR MOLINA

INTÈRPRETS: MARGARIDA MINGUILLON, JOSEP MINGUELL, CARLES SALES i CARME SANSA

PRODUCCIÓ: TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA

TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA

Dues parelles d'amics ens expliquen com si de Pasta Fullada es tractés les seves vides afectives. Si abans no haguéssiu vist la foto de dalt, podia ser una història qualsevol, d'aquestes que sentim per tot arreu. Però aquí l'edat dels protagonistes ho capgira tot. Els protagonistes es troben als seixanta. Una edat on no ets massa gran per dependre d'altres persones i encara es té inquietuds per les principals qüestions vitals, les relacions i el sexe.

Un espectacle on l'ironia omple l'escenari de principi a fi, en tots i cadascú dels personatges. Dobles lectures de cadascuna de les tres històries i dotze escenes curtes, permeten que el ritme de la història no decaigui en l'hora i mitja de representació. Un cop més és la figura de la dona qui centralitza totes les petites trames d'aquesta funció, tant als diàlegs dels homes com de les dues amigues.

Amb un repartiment de luxe per tractar-se d'una sala d'esperit alternatiu, Pasta Fullada és una de les sorpreses d'aquest inici de temporada. Margarida Minguillon, Josep Minguell, Carles Sales i Carme Sansa desfilen la seva experiència escènica per aquest escenari a quatre bandes, acabat de remodelat, però les dues dones es llueixen molt més als seus diàlegs que els homes.

Escenografia escassa, encara que ben aprofitada. Ningú es podria arribar a imaginar el que donen de sí dos bancs. Amb la ajuda dels jocs de llums les diferents estades agafen forma. Quan no es tenen mitjans és important suplir-los amb imaginació. I aquest espectacle és un clar exemple d'aquest lema.

Una obra on els tabús estan prohibits. Aquí tot queda clar, no hi ha mitges tintes. Una demostració palpable de que la maduresa/experiència vital no és el final de res sinó el començament d'alguna cosa nova (no necessàriament negativa). Una representació per a totes les edats que vulguin diversió i reflexió alhora sense mossegar-se la llengua.