Triangle d'amor i bogeria


Mariagna, una atractiva dona madura, es casa en segones núpcies amb un home bastant més jove, Silvestre. La parella viu amb Mariagneta, la filla de 22 anys, del primer matrimoni d'ella. El triangle de passió, bogeria i traïció es torna inevitable. L'explosiu còctel només necessita una metxa perquè tot salti pels aires. ¿És la trama d'un culebró sud-americà? No, ni molt menys. És l'argument de Misteri de dolor, una peça d'Adrià Gual, el renovador del teatre català en el marc del modernisme, que es va estrenar el 1904 i d'escassíssima presència als escenaris.

Aquesta recuperació, gairebé rescat, obre avui la temporada del Teatre Nacional de Catalunya amb el muntatge que dirigeix Manel Dueso a la Sala Petita. Dueso va ser qui va proposar a Sergi Belbel, el director del TNC, aquesta revisió de l'obra Misteri de dolor, la lectura de la qual, diu, el va captivar fa molts anys. Belbel no va trigar gaire a donar llum verda a una producció en la línia de Valentina, El casament d'en Terregada o Mort de dama.

A Dueso el va atraure la mirada primitiva cap a instints que poden estar dins de tots nosaltres. «Hi ha una autèntica lluita de galls entre els personatges», afirma. Primer va intentar desentranyar les claus del títol per poder comprendre més bé l'obra. I va arribar a la conclusió que el misteri fa al·lusió « a tot allò que pertany al desig i no entenem». I el dolor, en canvi, remet «a les limitacions socials i morals que frenen aquest desig».

L'actor i director va demanar un esforç suplementari als seus intèrprets -amb Mercè Arànega (Mariagna), Ernest Villegas (Silvestre) i Maria Rodríguez Soto (Mariagneta) al capdavant- perquè emergís, amb tota la cruesa, el traumàtic conflicte entre el seny i la rauxa. «És un text traïdor. Si seguíssim només les seves paraules podríem acabar fent un pessebre nadalenc, afirma Dueso. Arànega ho subscriu: «A Mort de dama em tirava a la piscina buscant una cosa demencial. Aquí no és fàcil. Saps on vols anar, però el camí és dur de seguir».

Dueso ha mantingut l'entorn rural de l'original, però dels inicis del segle XX l'ha traspassat a finals dels anys 60, quan els últims reductes rurals convivien al costat de zones de creixement urbà. «Amb la proximitat l'obra perd historicisme i l'espectador d'avui hi pot arribar amb més facilitat, ja que permet fer-ne una interpretació més contemporània». Passions desfermades com les de Misteri de dolor són intemporals.

Font: Jose Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario