EL BOSC

TEXT: DANIELA FEIXAS

DIRECCIÓ: RAMON SIMÓ

INTÈRPRETS: DANIELA FEIXAS i MONTSE ESTEVE

PRODUCCIÓ: LA TROCA i ESCENA NACIONAL D'ANDORRA

SALA BECKETT

Després de gairebé vint anys sense saber res l'una de l'altre, Judit troba a Adela en una cabanya al bosc. L'Adela és la seva darrera oportunitat per aferrar-se a la vida i no caure en el pou. Sabrem perquè durant la hora i mitja llarga de representació.

El debut de Daniela Feixas com dramaturga a la Sala Beckett barreja la solitud, la feblesa, el desemparament, la por, les necessitats afectives, el rebuig de la societat amb diferents tipus de violència, abusos sexuals, indiferència o la por per de no ser políticament correcte.

En un escenari fosc, sense parets, només portes, l'espectador es transforma en un autèntic voyager al que només li es permés veure i escoltar. L'escenografia dissenyada pel mateix Simó convoca a una mirada total i permanent de tot el que passa a escena i converteix el text en el màxim protagonista de la peça.

Feixas canvia d'estil, les seves anteriors obres (Només Sexe o L'últim cigarrro) tenien diàlegs molt picats, a El Bosc els monòlegs ocupen bona part de la seva durada i de vegades tallen en sec el bon ritme que aporten les converses entre les dues protagonistes fent que la durada global sigui excessiva.

Daniela Feixas, que viu el seu propi personatge de forma força viva i convincent, i Montse Esteve, genial sobre tot durant la primera mitja hora en el seu monòleg per convèncer a la seva germana de les desgràcies que li han passat durant el temps que han estat separades. Quico Gutiérrez signa una il·luminació que acentua amb força l'element escenogràfic i aporta un element de thriller i suspens al desenvolupament de la peça.

Original i agosarada proposta de Daniela Feixas a la Beckett que aporta una mica d'aire fresc entre la nova dramatúrgia catalana i que esperem que tingui una llarga vida dintre i fora de El Bosc.