Reflexió sobre la violència i la xenofòbia al Tantarantana

Sis actors sobre l'escenari per a una petita sala alternativa com el Tantarantana. Tot un regal de Reis, subratlla el director del teatre, Julio Álvarez, per part de la companyia madrilenya Factoría Teatro, que, del 6 al 16 de gener, presenta Sumergirse en el agua. Un muntatge que va néixer a partir de l'obra de la dramaturga catalana Helena Tornero, guanyadora del premi SGAE de teatre el 2007, i que arriba a Barcelona després d'estrenar-se a la capital. "Ens van encarregar fer la lectura dramatitzada de presentació d'aquest text i ens en vam enamorar tant que vam decidir portar-lo a escena. És una obra dura, audaç i d'una actualitat trepidant", va explicar ahir la directora de la companyia, Gonzala Martín Scherman.

La discriminació racial, els conflictes entre adolescents i entre pares i fills, les males influències, la intolerància, l'homofòbia, les pors, la vulnerabilitat, la manipulació... De tot això parla una peça concebuda per Tornero a partir d'un parell de crims reals que la van colpir profundament: l'ofegament d'un noi en una piscina a Alemanya i l'assassinat d'una indigent cremada en un caixer de Barcelona. "Quan escric parteixo d'emocions i aquests dos fets van ser com una forta bufetada per a mi», sosté l'autora. I una bufetada, afegeix, és la que rep el públic al final de la representació, quan s'encaixen totes les peces i es resol la trama".

La directora va optar per estructurar l'obra com un puzle, amb 12 escenes curtes a manera de flaixos narratius, que l'espectador ha d'anar component. "Ens agrada aquest tipus de construccions que requereixen l'esforç del públic. Volíem que tingués un ritme dinàmic, cinematogràfic i que fos molt visual", argumenta.

L'acció s'inicia amb el malson d'una mare. El seu fill, Josué; Tomás, un jove manipulador, i Iván, un adolescent acomplexat i vulnerable, són altres dels sis personatges amb els quals Tornero posa en acció l'enfrontament entre mons paral·lels i aparentment destinats a no entendre's.

Martín Scherman introdueix el recurs d'un cor (interpretat pels mateixos actors) que li serveix per apuntalar aspectes dramàtics i que representa la massa social, els desitjos, l'inconscient... Hi ha també moments d'humor negre i algun ball que alleugereixen aquesta atmosfera convulsa que es mastega sobre una escenografia bruta, amb pintades i esquinçalls de cartró.

Font: Imma Ferández (www.elperiodico.cat)