E. E. Schmitt: "Estimar algú és estimar els seus defectes"


Què és per vostè l'amor?

Per mi estimar no és posseir, conèixer, sinó estar fascinat per un altre ésser. És la mort de l'egoisme. És salvador perquè implica eliminar la meva dimensió personal i obrir-me a la d'una altra persona.

Ha dit que el matrimoni implica l'absència d'il·lusió, el patiment.

Sembla molt negatiu, però no es pot ser feliç si no es perd la il·lusió. L'amor ha de ser precís, lúcid; estimar algú és estimar també els seus defectes. Els dos primers anys d'una relació no en veiem els defectes o els minimitzem, o pensem que l'altre canviarà, això és la il·lusió. L'amor comença quan s'acaba la passió, perquè apareix l'amor de l'altre.


I fa patir molt els seus personatges?

És la història d'un gran amor que ha de travessar el desert. Són capaços de patir per continuar estimant, perquè el més important per ells és la felicitat de l'altre. Accepten la tristesa, l'aridesa... Són les proves que trobem quan volem viure un gran amor.

Són llavors més feliços els qui eviten el compromís i es llancen a aventures curtes?

Una cosa no treu l'altra, però una persona que no ha tingut mai un gran amor és un invàlid, perquè mai no s'haurà desprès del seu egoisme per anar a buscar l'altre. En les petites històries dominen el plaer, l'aventura, la novetat... Es manté l'egocentrisme.

Vostè, com Henrik Ibsen, és partidari d'aquelles mentides vitals que a vegades són necessàries en la parella?

Sí. Quan la veritat mata o fereix no s'ha de privilegiar. Cal dir la veritat quan l'altre pot entendre-la, però per contra és prioritari la seva felicitat, el seu benestar, el seu equilibri. I això no vol dir que la sinceritat no importi, però el valor suprem és l'altre i hi ha coses que no s'han de dir.

I què troba de pervers en l'amor?

El temps, la repetició... desgasten l'amor, acaben amb l'element meravellós del principi i per reviure-ho cal molta imaginació per lluitar contra la quotidianitat; viure-ho com si fos la primera vegada.

Per vostè al teatre prima més l'emoció que no la raó?

Sí, primer és l'emoció, els sentiments, i després la reflexió.

S'ha inspirat en Hitchcock per abordar la seva intriga?

Sóc un apassionat de Hitchcock, m'agrada l'ambigüitat dels seus personatges, mai no saps si estan al costat de la certesa o de la mentida. Són paradoxes vives i això ha inspirat molt la meva escriptura dramàtica.

Vostè es va dedicar a l'escriptura després de passar una nit perdut al desert...

Sí, és veritat. Vaig entrar al desert ateu i en vaig sortir creient. Hi vaig trobar la fe, tot i no buscar-la.

Font: Imma Fernández (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario