El món és l'escenari

Un muntatge d'El rei Lear dirigit per David Farr, és el primer espectacle íntegre amb què la Royal Shakespeare Company va obrir, ahir, els remodelats locals tradicionals de la companyia a la seu de Stratford-upon-Avon, el Royal Shakespeare Theatre i el Swan Theatre.

Quatre anys de treballs i una inversió de 125 milions d'euros han fet possible l'adaptació d'un edifici de característiques victorianes i art deco, amb un auditori que recordava un vell cinema i un arc del prosceni que establia una clara barrera entre actors i espectadors, a les necessitats del segle XXI. En paraules del director de la companyia, Michael Boyd, els treballs han aconseguit un “miraculós matrimoni entre l'èpica [que vindria suggerida per l'exterior, de totxo vermell] i la intimitat interior del nou espai.” La nova instal·lació, que oficialment serà inaugurada per la reina d'Anglaterra el 4 de març, vol realçar el 50è aniversari de la Royal Shakespeare Company, que s'acompleix a l'abril.

El gran teatre original comptava amb 1.500 butaques i estava unit amb el Swan Theatre –l'altra sala de la companyia, més petita, per a 400 espectadors–, per darrere de tots dos escenaris, connexió que s'ha respectat. Ara, el teatre principal compta, només, amb 1003 seients.

El més significatiu del nou teatre, però, és el disseny interior, d'un sol espai, que afavoreix el que Boy anomena “intimitat interior”. Els espectadors i actors comparteixen el mateix ambient, una manera de presentar els espectacles que facilita la presentació dels muntatges en la forma original en què van ser concebuts per Shakespeare en el moment de presentar-los davant del públic.

Més que mai, en una de les frases més citades de Shakespeare, “tot el món és un escenari i els homes i les dones només són actors, amb les seves entrades i sortides” es pot afegir que “l'auditori és també un escenari i el públic forma definitivament part de l'espectacle”.

Des del passat novembre, les dues noves instal·lacions han estat en període de rodatge, amb la presentació d'espectacles parcials.

Font: Quim Aranda (www.avui.cat)