Torna una 'falla' musical


Els artistes també tenen necessitat de disfrutar de la gratuïtat en públic. Ahir a la nit, uns 45 actors professionals van integrar-se a la revisió de Flor de nit (un musical del 1992 que va marcar època, amb text de Manuel Vázquez Montalbán i música d'Albert Guinovart, impulsat per Dagoll Dagom, després de l'èxit sense precedents de Mar i cel) al Teatre Condal. La primera flama era del web especialitzat en arts escèniques, Teatralnet, que estrena nova maquetació en el seu 13è aniversari. Però si la guspira va aixecar aquell castell de focs va ser gràcies a les ganes de retrobar-se d'un sector que, tot i la desorientació de moltes vetes de mercat, segueixen ficant la banya en projectes que enamoren.

El director escènic David Pintó definia la festa d'ahir com una falla valenciana: ganes de cremar en una hora i mitja la feina esgotadora i fragmentada durant dos mesos. “La gira”, comentava el director musical Xavier Torras, “s'ha fet pels assaigs”: peregrinant allà on generosament els deixaven espai. Miquel Periel, una de les ànimes de Dagoll Dagom, celebrava exultant que s'aixequi una peça que no pecaria de provinciana “al West End o a Broadway”. Però l'obra no ha sortit mai de Catalunya, ni del temps d'aquells Jocs Olímpics que van posar la ciutat en boca de tots. Dagoll Dagom pretenia estrenar el 1991 aquest musical, fet a partir de personatges del Paral·lel, per fer temporada, posteriorment, a l'Expo de Sevilla i a Madrid (Capital de la Cultura Europea). El retard dels paletes va desbaratar el viatge. Arran de la mort de Montalbán, Dagoll va pretendre, sense èxit, fer una versió concert “en un festival d'estiu de pes”.

Ara sí. Gràcies al romanticisme més absolut, s'aconsegueix dignificar l'obra. Guinovart, per a una sola nit, ha refet l'orquestració (hi havia 14 músics en l'original i pujaven a més de 40 en la versió d'anit). Per Torras, la festa d'ahir (que seria molt sa que s'anés reproduint, de manera espontània) demostra la necessitat de revisar peces clau com aquesta: “El millor compositor de musicals de Catalunya n'ha escrit només 4 en 25 anys!”. Per uns, tant esforç per una sola nit és malgastar. Mantenir callat Guinovart és, segurament, un silenci encara més dolorós.


Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario