Cesc Gelabert reinventa la sardana


L'obertura del Grec estarà per primera vegada en els seus 35 anys d'història a càrrec d'un coreògraf català. Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) assumeix el repte amb La muntanya al teu voltant, una ambiciosa producció que explora el món de la sardana, la dansa popular catalana més coneguda i símbol del país, per reinterpretar-la en clau actual.

Actuar al Teatre Grec suposa un repte enorme per a Gelabert. I no només per l'amplitud de l'espai de què es disposa, a l'aprofitar la zona del fossat i situar els músics en una estructura a tres metres d'altura al fons de l'escenari. El principal problema que planteja l'amfiteatre de Montjuïc és la humitat que converteix el linòleum sobre el qual ballen els intèrprets en una pista relliscosa i perillosa.

Gelabert, que s'ha reservat dos solos en el muntatge, interpreta un ball ritual en què homes i dones entrellacen les seves mans i es mouen en cercle com una suma d'individualitats. «M'interessa l'articulació de l'ésser individual en el col·lectiu. En realitat, l'espectacle investiga la relació entre l'individu i la cultura», va explicar el coreògraf en la presentació del muntatge. L'últim que pretén és «fer una sardana rara», va apuntar.

Tradició i modernitat

Catorze ballarins de grups sardanistes i dotze de contemporània de la companyia Gelabert Azzopardi sumen esforços en aquesta nova producció, que al Teatre Grec comptarà amb música en directe de la Banda Muncipal de Barcelona, dirigida pel seu titular, Salvador Brotons. La banda sonora de Borja Ramos es nodreix tant d'elements moderns com tradicionals i teixeix una complexa xarxa de sons en què s'integren fins a quatre sardanes tradicionals i se n'hi inclouen dues de noves: Groc, del mateix Ramos, i Gelabert, que firma Carles Santos. Entre les més típiques, figuren La flama de la sardana, de Tomàs Gil i Membrado, i De nit al pont de Sant Agustí, de Francesc Cassú. «El meu treball ha sigut desaparèixer com a autor per submergir l'oient en una espècie de viatge cultural i emocional», va indicar Ramos, compositor basc.

Música contemporània, tradicional i elements extrets de bandes sonores i d'altres gèneres creen un so peculiar al qual se sumen el de la tenora, el tible i el flabiol típics de la cobla, formació musical que acompanya les colles sardanistes. Genís Pigem, sardanista amb 25 anys d'experiència, està encantat amb l'atreviment de Gelabert. «El que està bé és que es parli de la sardana», opina aquest jove de Torroella de Montgrí. «Espero que serveixi per crear un punt d'inflexió i demostri que la sardana està viva», afegeix després d'un assaig.

Gelabert traça de forma abstracta un recorregut per la història d'aquesta dansa. «Indirectament parlem del procés històric de Catalunya. Treballem des de l'abstracte però hi ha tota una simbologia unida a aquesta dansa», va explicar el coreògraf, que ha confiat l'escenografia a l'artista Perejaume.

Font: Marta Cervera (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario