La ‘tossuda' ira


La tossuderia se situa a un petit poble veí de València al març del 1939, quan els republicans ja oloren la derrota. El comissari de Turis confia continuar fent la seva feina quan el territori l'envaeixin els franquistes. Aquest protagonista està elaborant un nou llenguatge universal (el katak) que prova de relacionar lletres de l'abecedari amb els números: una forma simple per fer-se entenedor. L'obra, estrenada la setmana passada a Torí i que també es veurà al Festival d'Avinyó, fa dues funcions al Teatre Lliure dins del Grec: avui i demà.

Quina relació té la ira amb la tossuderia? El director, Marcial di Fonzo Bo, opina que l'obstinació radical en una opinió porta al trencament de diàleg i, en un extrem violent, a la ira. Com un dramaturg de Buenos Aires ambienta aquesta acció en la Guerra Civil? “Perquè considera que és l'última oportunitat d'un projecte europeu”, comenta Di Fonzo.

L'acció succeeix de cinc de la tarda a un quart de set. El primer acte és al despatx del comissari. El segon es viu en el mateix moment des de l'habitació d'una de les filles (la malaltissa) d'aquest comissari. I el darrer acte succeeix també simultàniament al jardí del davant de la casa. És una estructura que persegueix la filosofia fractal (una tesi matemàtica que diu que com més s'investiga un cas, més possibles lectures té). Spregelburd és un autor, director i dramaturg que té relació amb la Sala Beckett. Potser per això hi ha noms com Aribau (un terratinent) i Sanchis (un escriptor). Ha volgut donar un punt de vista diferent a l'habitual: majoritàriament es tracta de manera èpica els perdedors i pocs donen veu als vencedors. La peça, però, no vol justificar cap posició. El que sí que aconsegueix l'autor és “donar la complexitat necessària a aquests personatges per comprendre'ls”. Spregelburd elabora amb l'heptalogia una cartografia de la moral del segle XX, així com El Bosco va voler fer un retrat de la fi de l'edat mitjana amb les pintures d'Els set pecats capitals.

Di Fonzo Bo, que també ha intervingut en muntatges sobre Copi al Teatre Lliure fa uns anys, ha fet la versió francesa incorporant “el castellà, el valencià, el francès i també l'anglès i el rus”, conscient de la polèmica entre català i valencià.Per aquest motiu, al repartiment hi ha actors d'arrel valenciana com Sol Espeche i Fèlix Pons.


Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario