La Fura del Baus acosta 'Terra Baixa' al segle XXI

Aquest vespre La Fura dels Baus estrena a la Biblioteca de Catalunya Terra Baixa Reload , el resultat de passar el clàssic de Guimerà per l'agosarat sedàs de la companyia. Carlus Padrissa, un dels directors artístics, i el realitzador Isidro Ortiz han fet un espectacle intimista a partir de Terra baixa que té com a novetat que els intèrprets reals, amb Marina Gatell al capdavant, interactuen amb actors virtuals. "Guimerà és moltfurero ", assegura Padrissa.

A més de fer un homenatge al dramaturg més representat del teatre català -a la Biblioteca de Catalunya es conserven el manuscrit i la primera edició de Terra baixa -, amb aquest muntatge, que es podrà veure fins al 4 de setembre, la companyia tanca un cercle. El 2001 Isidro Ortiz va dirigir la versió cinematogràfica del Faust 3.0 que la companyia havia representat al TNC el 1998, i ara els mateixos Ortiz i Padrissa comparteixen la responsabilitat de fer pujar a l'escenari la versió cinematogràfica de Terra baixa que el primer ha dirigit per a TV3. El telefilm s'estrenarà l'11 de setembre, però Padrissa, quan va veure el material en què estava treballant el seu col·lega, no va dubtar a demanar permís a la televisió pública catalana per utilitzar les gravacions en brut per crear un nou espectacle. Així, els intèrprets de Terra Baixa Reloaddonaran la rèplica, a través de diverses pantalles, a alguns dels actors que han participat en la pel·lícula, com ara Francesc Orella, Mercè Arànega, Roger Casamajor i Joan Pera. De fet, Ortiz va plantejar el rodatge d'una manera molt teatral: va treballar el text i van assajar amb els actors durant un mes i mig. I després de tornar a assajar a les localitzacions, va rodar seqüències senceres de fins a 20 minuts.

La Marta, una dona alliberada

La dramatúrgia de Terra Baixa Reload , l'altra novetat del muntatge, beu d'aquest treball exhaustiu amb el text de Guimerà. Ortiz i Padrissa han anat al moll de l'os del personatge de la Marta i hi han trobat una precursora de la dona moderna emancipada. Des d'aquest punt de vista, la Marta apareix com una víctima que no es resigna. "Quan es parla de Terra baixa , tothom recorda el Manelic i s'oblida de la Marta. La nostra actualització de la història passa per donar-li el protagonisme i explicar la història des del punt de vista d'una dona", comenta Ortiz. Per a Padrissa, la Marta és "una joia maltractada que al final aconsegueix la redempció".

"Al llarg de l'obra, la Marta fa un viatge emocional molt bèstia", recorda Marina Gatell. "Al començament és una dona que està molt confosa, però pren consciència de la seva esclavitud i lluita per alliberar-se", afirma l'actriu, que també veu el personatge com el lligam dels dos universos antagònics que apareixen a Terra baixa : "A través de l'amor, la Marta posa en contacte dons mons, el del Sebastià i el del Manelic, que no s'entenen".

'Terra baixa' en anglès

Terra Baixa Reload ha obert noves vies d'experimentació a la ment de Padrissa: "Aquest espectacle és una prova pilot, més endavant ens agradaria fer una gira per l'estranger amb un muntatge de l'obra en què hi hagués intèrprets damunt l'escenari i altres que es connectessin per actuar des de la ciutat on fossin. La Marina parla molt bé l'anglès, i alguns dels que van participar en la pel·lícula ja s'han ofert a ser-hi". I amb la pròxima òpera que dirigirà al cap, no deixa de fer notar les coincidències entre el Manelic i el Siegfried de Wagner i el caràcter universal de Terra baixa : "En Guimerà hi és tot, és molt shakesperià".

Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)