El teatre és ‘anticrisi'


El teatre segueix sent l'excepció que confirma la regla de la crisi. És dels únics àmbits que manté, i fins i tot fa créixer, el consum. La temporada passada celebraven haver aguantat la crisi amb 2.630.372 espectadors (257.000 amb entrades gratuïtes). Ahir, el president de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), Daniel Martínez, remarcava que el nombre d'espectadors havia pujat fins als 2.675.687, una xifra que s'apropa al rècord del 2008/09 i que confirma la possibilitat d'accedir als tres milions d'espectadors a mig termini. La xifra absoluta de la temporada passada té un altre factor (les entrades gratuïtes només suposen el 4,86%, 238.839). Cal preveure, però, que és la vegada que s'ha posat més tiquets a la venda (4,9 milions) i que, pel que fa a recaptació, s'han perdut dos milions d'euros: de 65 a 63.
Daniel Martínez té moltes esperances en la temporada vinent: hi ha espectacles de gran format, que vénen tant signats per companyies estrangeres com per productores locals. Ahir es va presentar amb la gala Catalunya aixeca el teló al TNC, transmesa en directe per TV3. Les empreses del sector teatral estan arriscant, en uns moments de gran incertesa. Aquests espectacles, si funcionen, garantiran unes xifres encoratjadores, ja que són obres per a sales amb gran capacitat i perquè, a més, demanen uns preus que ronden els 60 euros (quan un espectacle convencional frega els 20, calcula Martínez).
El consum teatral ha tornat a respondre a la lògica i a confirmar els entorns de Nadal com el període més taquiller de l'any. Però, d'altra banda, ha estat gràcies a un inusual increment d'espectadors, de març a juny, que les xifres de la temporada són lluïdes. El mes de febrer es percebia un descens d'un 2% d'ocupació, uns quaranta mil espectadors. Quina explicació hi ha? Martínez n'aventura una: a la primavera es van presentar estrenes i no reposicions d'espectacles (una de les crítiques que es va fer l'any passat). Certament, però, són mesos històricament dolents (sobretot el juny), ja que són dates que les famílies surten fora. Pot ser que la restricció econòmica hagi comportat menys sortides i, per una altra banda, més activitat cultural.
El 2007/08 va despuntar el teatre musical amb 821.965 espectadors. La xifra ha anat caient, curs a curs (a 717.000 el 2008/09 i a 455.379 el 2009/10) fins al curs passat: 539.413. Ha estat un increment de 84.034 espectadors el que ha ajudat a equilibrar la pèrdua de dansa. I és que, tot i que les programacions del Mercat de les Flors segueixin disposant de l'atenció del públic (i que s'incrementi notablement la dansa a les sales alternatives), enguany s'ha notat el descens d'espectacles de gran format de dansa en espais comercials (s'han perdut 73.756 espectadors en aquest gènere).
El català creix a escena
El fet que s'incrementi el nombre d'espectacles (fins a 948) ajuda que hi hagi més presència d'autoria catalana (57%) i que el 76% de les produccions siguin de casa. També el fet que no hi hagués tants títols musicals implica que hagi crescut en 166.000 el nombre d'espectadors que han vist una obra en català (fins a 1.186.652). Per gèneres, tant en títols com en espectadors, la meitat correspon al dramàtic (els musicals només suposen el 20% d'espectadors del curs 2010/11).
Les sales alternatives han patit una important davallada (37.000 espectadors). Una dada enganyosa: l'any passat l'obertura del Lliure de Gràcia (que disposa de més de dues-centes localitats i canvia de categoria) va comportar el tancament de l'Espai Lliure. Tot i així, sí que s'han perdut 17.000 espectadors. Julio Álvarez, vicepresident d'Adetca i també director del Tantarantana, assumeix la davallada tot indicant el “compromís” d'aquestes sales amb els nous creadors.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario