Estem predestinats?


El projecte artístic de la sala La Planeta es va completant a poc a poc. En l'anterior edició de Temporada Alta ja va fer un pas important amb l'estrena de l'obra Ens hauríem d'haver quedat a casa, del gironí Llàtzer Garcia, que es veurà l'any vinent a la sala Muntaner de Barcelona, i aquest any es referma la línia amb l'estrena, demà (21h) –també dissabte (21h) i diumenge (18h)– de Dinou, del també gironí (Medinyà) Ferran Joanmiquel. La direcció de La Planeta deixa, doncs, patent el seu suport a la nova autoria catalana i gironina, ja que a les estrenes d'aquestes obres cal afegir l'organització del cicle anual Diàlegs a Quatre Bandes, que serveix per donar a conèixer nous textos i autors i, properament, gràcies a Temporada Alta, el singular i interessant Torneig de Dramatúrgia, que se celebrarà a la sala gironina, que enfronta autors catalans consolidats amb nous dramaturgs i que durà a Girona primeres figures de la interpretació. Pere Puig, director artístic de La Planeta, afirma que per tot això, “La Planeta es converteix en una sala dedicada als nous autors catalans, i això ens agrada i ens interessa”.
La Planeta, segons Salvador Sunyer, director del festival, és una sala “on passen coses tot l'any, no només durant tres mesos”, i té totes les virtuts de les “coses gironines i cap dels seus defectes”, això és: provincianisme. Que una producció tingui sabor local no és un requisit indispensable, és un valor afegit important si la producció manté uns nivells de qualitat equiparables a les millors produccions que es puguin fer a la capital catalana.
Primera aventura
Dinou és la primera aventura seriosa de Ferran Joanmiquel en l'àmbit professional. N'és l'autor, però també n'ha assumit l'ajudantia de direcció, que ostenta Carles Fernández Giua (El muntaplatsLa conquesta del Pol Sud, premi Quim Masó), un dels directors d'escena puixants del panorama teatral català. Joanmiquel va explicar ahir que l'obra tracta sobre la “recerca del pare absent”. Un jove, en Cesc, té un propòsit ferm, que és demostrar que la quimera que perseguia el seu pare, un enginyer aeroespacial mort en un accident que provava de fer possible viatjar a través del temps, és factible. A partir d'aquest plantejament, segons Joanmiquel, es tracta de mostrar com el pare, tot i que és absent, és sempre present, “com un forat negre que absorbeix la resta de personatges”, diu l'autor, que afegeix que el noi admira el seu pare, al qual ja en vida veia poc, i al mateix temps l'abomina per no haver-li dedicat més temps. En la recerca del pare, en Cesc haurà de descobrir-se ell mateix i constatarà com tendeix a repetir el model patern, de manera que entra amb força el tema del destí, de la predeterminació.
Per a Carles Fernández Giua, el que el va atreure del text va ser el protagonista com a model de “persona que creu que el somni és possible, i que té capacitat per arrossegar la resta.” Giua compta amb un repartiment molt jove, format per Albert Carbó (Els nois d'història), que és el protagonista, els banyolins Laura Pujolàs, (Ulls de bruixa), Pau Vinyals (Hikikomori) i Jasmina Garcia, i els gironins Nil Cardoner (a TV,Polseres vermellesInfidels i Zoo) i Cristina Cervià, actriu experimentada (LúcidTotAlaska i altres deserts).
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario