Mor l'actor Jordi Dauder als 73 anys



L'actor Jordi Dauder Guardiola (Barcelona, 1938), premi Goya al millor actor de repartiment el 2009 pel seu treball a la pel·lícula Camino, ha mort aquesta matinada als 73 anys a la clínica Ruber de Madrid. Va estudiar Art Dramàtic i Història Contemporània a Barcelona i París, però des del 1988 es dedicava gairebé en exclusiva a la interpretació. Va conèixer la fama televisiva amb la sèrie Nissaga de poder,emesa entre el 1996 i el 1998 a la Televisió de Catalunya.


Aquest mateix any, en la tercera edició dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català li ha rendit homenatge atorgant-li el Gaudí d'Honor. Ja visiblement malalt, Dauder va recollir el premi i el va dedicar a Miquel Martí i Pol i Lluís Llach, dues personalitats del món cultural català que, encara que no es dedicaven al cine, va dir Dauder, se les apreciava i va destacar la seva lluita per la cultura catalana.
Dauder, actor de cine, teatre, televisió i doblatge, havia nascut a Barcelona el 5 de març de 1938 i l'any 2009 va obtenir el premi Goya al millor actor de repartiment pel seu treball a la pel·lícula Camino,de Javier Fresser, paper pel qual també va ser nominat als premis de la Unió d'actors.

Aquell mateix any va treballar en dues pel·lícules més: El amor y otros diablos i Negro Buenos Aires.

A la pell d'Azaña


Un any abans havia protagonitzat La posibilidad de una isla, de Michel Houellebecq, film basat en l'última novel·la del mateix autor, i Azaña, cuatro días de julio, pel·lícula per la qual el gener del 2009 va rebre el premi Gaudí de l'Acadèmia de Cine Catalana al millor actor protagonista. En aquest film es ficava en el paper de Manuel Azaña, últim president de la República Espanyola en el moment de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936. Dauder donava vida a un home que també va destacar pels seus dots literaris, la seva oratòria i textos periodístics, i que va veure com el sistema democràtic que encapçalava s'esfondrava per l'aixecament militar dels colpistes liderats per Francisco Franco.
Durant la dècada dels noranta va treballar en títols com: Els sense nom Said, totes dues del 1999; Carícies, 1998; No es pot tenir tot, 1997; Menys que zero, 1996; El passatger clandestí, 1995; El perquè de les coses, 1995; Els millors anys, 1994 i Havanera el 1993.
En total, va participar en més de 60 pel·lícules. Va treballar amb directors com Pere Portabella, Ventura Pons, Marc Recha i Jaume Balagueró, així com directors estrangers com Ken Loach (Tierra y libertad).
Teatre, televisió i doblatge

Dauder també va participar en sèries de televisió com Los misterios de Laura, Guante blanco i Herederos, per a TVE ; El comisario (2001-2006); Esencia de poder (2001), per a Tele 5, i Los hombres de Paco per a Antena 3. Es va fer especialment conegut amb els 507 capítols com a protagonista de Nissaga de poder per a TV-3 entre els anys 1996-98. També va participar en altres produccions com La Lloll, Quico el progre o Tres pics i repicó.


En teatre va destacar en dos muntatges de gran èxit: El bordell de Lluïsa Cunillé i direcció de Xavier Albertí, i Aprés moi, Le déluge, de Lluïsa Cunillé, sota la direcció de Carlota Subirós. Va treballar al Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, i al costat de directors com Calixto Bieto. Alguns dels muntatges més coneguts van ser Medea, sota la direcció de Núria Espert. Amb un text de Samuel Beckett, L'últim vals, Dauder va experimentar a més de la interpretació també la direcció teatral.
La veu de Peck i Nolte
Com a actor de doblatge, va donar veu, entre molts altres actors, a Gregory Peck, Rod Steiger, Nick Nolte i Richard Harris. També va prestar la seva veu en pel·lícules com Gladiator, Locos en Alabama La guerra de les galàxies.
L'activitat de Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com Poèmes d'amour, d'Albéniz i El amor brujo, de Manuel de Falla, o El rapte del Serrallo, de Mozart. Dauder també va ser un dels actors que va impulsar i va protagonitzar el 2004 el muntatge (No) En el nostre món, que amb textos de Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht i Josep Maria Sagarra, defensava la pau i condemnava la guerra.


Font: www.elperiodico.cat

No hay comentarios:

Publicar un comentario