TNC, de creació

Teatre Nacional de Creació (TNC). El director artístic del TNC, Sergi Belbel, reivindica la faceta de productors del teatre públic de la Generalitat en el quinzè aniversari de l'equipament. Ho fa comprovant com una altra vegada ha baixat l'aportació de la conselleria i ha de rebaixar el nombre de produccions respecte de l'any anterior: de 18 a 15. I això que l'any passat ja deia que no es podria baixar d'aquest cartell de títols. Dels 13 milions d'euros del 2011 (3,2 d'ingressos propis i uns 0,6 de romanents de temporades anteriors), 9,2 corresponen a l'aportació de la conselleria. Ahir Ferran Mascarell admetia que en els pròxims anys ja no es parlarà “de temporades amb dificultats, sinó de viure amb la normalitat de la dificultat”. Tot i això, el conseller de Cultura va reconèixer el teatre com un dels grans actius de la cultura catalana. De fet, Belbel ha tirat de producció catalana per confeccionar una temporada que serà austera. Com Lluís Pasqual, Belbel aposta per donar feina a casa abans d'exhibir grans produccions estrangeres.Ni per als 15 anys hi ha pensada una festa generosa. S'ho reserven pel vintè aniversari, s'escapa Belbel, tot aclarint que ell ja no hi serà al càrrec.

La temporada planteja la recuperació de tres clàssics. Herman Bonnín presenta una versió d'El comte Arnau, amb el Cor de Cambra del Palau de la Música a escena en totes les funcions. Serà una mirada animista d'un Joan Maragall “que va ser posseït pel comte Arnau com Goethe ho va ser per Faust”. Lluís Soler, dirigit per Antonio Calvo i amb la música d'Eduard Iniesta posarà a prova Canigó de Verdaguer. Es tracta de constatar que hi ha públic per a sessions de poesia, augura l'actor. També és una recuperació del patrimoni català l'obra Rei i senyor, un text de Josep Pou i Pagès que es planteja, fa un segle, la lluita generacional entre un pare que vol el millor pera la seva filla i aquesta que sent la necessitat d'escapar del pes familiar pairal. Marc Rosich amb Xicu Masó reescriuran Jesús Moncada a Mequinensa, amb els actors que ja van intervenir en el projecte “embrió” L'aigua, impulsat per la companyia Les Antonietes, ara fa uns 5 anys. Es recupera la producció del CAET que va servir per obrir el Principal de Terrassa fa uns mesos: Una vella coneguda olor de Benet i Jornet. Va ser la primera obra d'aquest autor, avi de les generacions actuals: ”parlo del que veia, del meu barri als 60”.

Pel que fa a autoria contemporània, hi ha els tres projectes del T6: Jordi Oriol (Eufemistes), Marc Angelet(Voyager) i Marilia Samper (L'ombra al meu costat) a més de representar per a públic escolar i familiar Polzet de Pa Sucat (“narració gestual amb música en directe”, defineixen des del grup) i Trifulkes de la Katalanatribu de Víctor Alexandre. La peça, pensada per a explicar la història de Catalunya de manera crítica i còmica en clau musical, arrenca d'unes sessions per al Museu d'Història de Catalunya.

Només vindrà una producció internacional: Raoul de James Thierrée, el nét de Charlot que ja va meravellar el TNC amb La veillé des Abysses. De l'abril al juny, es reposa Agost de Tracy Letts i també es fan tres peces de Shakespeare (El mercader de Venècia), de Gorki (Els baixos fons) i d'Oscar Wilde (El crim de Lord Arthur Savile). Si El mercader... servirà per entendre la crisi (mostra els que la provoquen per un excés d'endeutament), amb Gorki es veurà els que la pateixen. Rafael Duran prepara una versió contemporània, trasllada Venècia a Wall Street. Carme Portaceli i Albert Tola treuen el pes costumista d'aquesta obra de Gorki i la reescriuen a partir del seu retorn de Nova York. Els dos títols conviuran a la sala Gran i Petita. Egos Teatre arrisca passant el conte de Wilde a musical en català: el seu repte és com superar el destí. Les morts, l'humor i el gòtic continuen sent empremtes del seu teatre d'èxit.El TNC, tot i la crisi, va aconseguir unes xifres d'ocupació de rècord la temporada passada. Aquest any aspiren a mantenir-ho, en part perquè han ampliat el format d'abonaments i també perquè esperen que la demanda d'entrades per als menors de 25 anys seguiran augmentant.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)