Dansa matemàtica

Flanquejat pel seu equip internacional de solistes, Ángel Corella va presentar ahir el nou espectacle que es podrà veure al teatre Tívoli des d'avui i fins al 27 de novembre. L'esquer aviat està dit: l'estrena a nivell estatal de Polyphonia, una coreografia de Christopher Wheeldon amb música de Ligeti, un compositor que fa doblet a Barcelona (el Gran Teatre del Liceu estrena dissabte la seva única òpera Le Grand Macabre). Tornant a “l'obra mestra” de Wheeldon, Polyphonia, destaca perquè és una coreografia “lineal i matemàtica” d'acord amb una música “estranya” i “difícil”, en paraules del mateix Corella. Per embolicar la música de girsacusmàtics de Ligeti, el vestuari és del tot “minimalista” (malles fosques tant per als nois com per a les noies).

Però això no és tot. Per arrodonir un espectacle “innovador” i “transgressor”, que comença (per primer cop en la curta trajectòria de la companyia) amb una peça contemporània, Corella proposa una altra peça actual: una coreografia que ha treballat amb dos altres ballarins del grup, el britànic Russell Ducker i el rus Kirill Radev. En l'extrem oposat de Ligeti, l'Electric Light Orquestra (ELO) posa música a Suspended in time, una peça enriolada que s'alimenta de l'estètica del musical dels anys vuitanta Xanadú.

Amb música pop, però seguint els cànons de la dansa clàssica, Suspended in time suposa la segona incursió de Corella com a coreògraf. “La primera vegada vaig utilitzar música clàssica i va ser més difícil, però en canvi ara m'he sentit més lliure perquè la música és més lleugera.” D'altra banda, Suspended in time és l'única peça que ballarà Corella en tot l'espectacle, que inclourà –per als balletòmans–, tot un reguitzell de passos a dos del repertori clàssic (Giselle, Coppelia, La Esmeralda i El Corsario).

La jove companyia tira endavant malgrat les dificultats econòmiques (tenen un pressupost de tres milions d'euros anuals) i recullen èxits allà on actuen. Crítiques a diaris com The Seattle Times així ho testimonien, com també l'agenda atapeïda de bolos. Properament tornaran de gira als Estats Units, on van fer embogir el públic amb Soleá, de Maria Pagés –interpretada per Corella i la seva germana Carmen–, i ja estan preparant una nova peça que barreja clàssica i flamenc, però adaptada aquest cop a tot el grup, amb música d'Hèctor Parra i coreografia de Miguel Angel Rojas i Carlos Rodríguez.

Retorn posposat

“No tirem la tovallola, però no hi ha cap novetat del nostre projecte d'instal·lar-nos a Catalunya.” Recordem que Corella va flirtejar amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per instal·lar-hi la seva companyia el 2008 i que finalment va marxar a Segovia, on va aconseguir suport econòmic. Amb tot, el projecte continua dempeus i negocien amb les institucions un possible retorn. De moment, tornaran al Liceu amb El llac dels cignes el febrer del 2012.

Font: Valéria Gaillard (www.elpuntavui.cat)