UN FRÀGIL EQUILIBRI

TEXT: EDWARD ALBEE

TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT

DIRECCIÓ: MARIO GAS

INTÈRPRETS: ROSA NOVELL, ROSA RENOM, MIA ESTEVE, PEP FERRER, ALBERT VIDAL i MERCÈ MONTALÀ

PRODUCCIÓ: EL CANAL- CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA i TEATRE LLIURE

TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

Fora de casualitats de perquè dos textos de l'Albee al mateix temps a la cartellera de Barcelona, l'autor nord-americà dissecciona la clase burgesa mitja-alta parlant de l'ensorrament d'una família d'aquest estament que veu trontollar els seus valors, els seus eixos que feien surar el seu equilibri. Albee fa servir les mentides (/mitges veritats) dels mateixos protagonistes per esclatar totes les bombes que porten dins de les seves relacions familiars i personals.

Rosa Novell fa de capitana d'aquest vaixell a la deriva i reparteix joc a la resta de personatges. Novell, en un dels millors papers dels darrers temps, aprofita les parts més sarcàstiques de l'obra per regalar-nos una Agnes plena de matisos però sempre mantenint les formes. La seva germana, la Claire (brillant Rosa Renom) conviu amb la parella i malgasta les seves hores bevent i protagonitza les seves millors escenes borratxa que no alcohòlica. La Julia (Mia Esteve) arriba en mig de tot aquest circ, després del fracàs del seu quart matrimoni però no hi haurà pau, sinó que el seu comportament de filla malcriada de quaranta anys no farà sinó empitjorar les coses. Entremig, el matrimoni d'amics del Tobias (Albert Vidal) i l'Agnes, el Harry (Pep Ferrer) i l'Edna (Mercè Montalà) que arriba per instal·lar-se a casa perquè tenen por de quedar-se a casa seva.

Amb una escenografia a quatre bandes, trencat la quarta paret i fent endinsar a l'espectador totalment en l'acció, Mario Gas dirigeix amb enorme precisió aquest circ de veus i converteix el saló del Tobias i l'Agnes en el ring perfecte de totes les disputes. La mesura de Gas fa que cada rèplica i cada silenci et faci desitjar encara més la següent. Carles Lucena signa una il·luminació perfecta que accentua més la sensació de tensió que recorre a l'espectador cada segon de muntatge.

Un fràgil equilibri és un text brillant, meravellosament traduït pel Joan Sellent, que es serveix amb una cuidada elegància formal i que deixa el millor gust de boca possible com només les obres mestres ho saben fer. Fins al 27 de novembre teniu temps d'anar al Lliure i degustar-la.