Els muntatges familiars creixen en espectacularitat

Llums de neó, un escenari giratori, taules i cortines que pugen i baixen, nou músics en directe i uns vestuaris victorians cridaners omplen l'escenari del TNC. El crim de Lord Arthur Savile és tot just la quarta producció de la companyia EGOS Teatre i és tan ambiciosa que "està a l'altura d'una obra del West End", s'estarrufa el director, Joan Maria Segura.

Fa quatre anys els EGOS sortien de l'Institut del Teatre amb un èxit esclatant sota el braç, el musical de butxaca Rudiggore o la nissaga maleïda(Versus Teatre, 2007), i ara ja ocupen la Sala Gran del Nacional. "En horariprime time i per Nadal!", destaquen. L'ascens meteòric ha anat acompanyat d'una expansió musical i escenogràfica insòlita. Des que els va veure, Sergi Belbel els va donar carta blanca per seguir madurant el seu teatre musical de creació fet "amb talent i rigor". El primer espectacle nacional va ser La casa sota la sorra, una adaptació de l'obra de Joaquim Carbó que van col·locar en horari familiar i amb molt bona acollida. Per a aquest segon muntatge, l'únic requisit de Belbel va ser que adaptessin un text de la literatura clàssica. Un relat d'Oscar Wilde els va servir l'argument per manipular-lo segons les necessitats de la companyia: han creuat arguments, hi han afegit aforismes, han fet créixer personatges secundaris i l'han farcit de música fins a superar les dues hores d'espectacle. Francesc Mora ha compost "música de l'època però amb màniga ampla, del romanticisme a l'impressionisme, amb temes de musical clàssic i jazz", concreta. Els EGOS Teatre són set actors, un músic i un director, i es reparteixen entre ells tots els papers de l'auca.

El seu segell és l'humor blanc (tot i que a El crim de Lord Arthur Savile és un pèl més àcid i cínic, per culpa de Wilde), l'aposta per un teatre lúdic pensat per a famílies amb fills adolescents, i un acurat detallisme visual i vocal. Ah, i també la mort els ha acompanyat en tots els muntatges. Lord Arthur Savile no se'n salvarà. Un quiromàntic confessa a l'aristòcrata que cometrà un crim dins de la seva família. Només li queden dos cosins insuportables, una tia vella i la seva futura muller. Per això, abans de casar-se, decideix treure's el mort de sobre com més aviat millor. "Es vol avançar al destí, però no compta que els seus familiars també tenen el seu i li serà més difícil del que es pensa", diu l'actor i coadaptador Rubèn Montañá.

Del West End a Las Vegas

L'altre títol estratosfèric que ja és a la cartellera, al Tívoli, és Splenda. Mag Lari ha llançat el copalta per la finestra i protagonitza una superproducció que ha costat més d'un milió d'euros i que "no s'ha vist mai a Catalunya, Espanya, Europa... Enlloc excepte a Las Vegas", segons el director, Àngel Llàcer. Realment, Lari va fer un parell de viatges a la ciutat del vici de Nevada "perquè volia fer una cosa que no s'hagués vist mai, que fos exclusivament per a un teatre i que no pogués fer-se en una tarima d'una festa major". Però va escapar-se-li la mà, confessa.

Per primer cop, el mag s'acompanya de sis ballarins que alhora fan d'ajudants i utilitza tècniques de màgia d'escena espectaculars i multitudinàries: aparicions, transformacions, objectes que volen, caixes, aparells, fins i tot tallarà per primer cop una persona del públic a trossos i no hi haurà ni un joc de cartes.

L'esperit de Michael Jackson, del qual Mag Lari és un fan declarat, es passeja per tot el muntatge. La seva música és el fil conductor del xou. "Però no dic ni una vegada el seu nom, perquè no és un musical d'homenatge, que ja n'hi ha molts. Volia agafar el que més m'interessa de Jackson per recrear-ho, com ara l'estètica, que es basa en diferents videoclips", diu el mag. Lari apareix en una caixa buida a la primera escena, vestit amb una jaqueta militar de miralls, a ritme de Gone too soon. Es canvia de roba 50 vegades en una hora i mitja. "L'objectiu era crear un espectacle gran respectant la figura i la personalitat de Lari, perquè el públic el vol veure a ell, el seu humor i la seva posada en escena -opina Llàcer-. Hi posa una cosa especial als trucs que pots veure per internet, perquè a la realitat segur que ningú ho ha vist mai".

Música, màgia, focs artificials i una bona notícia: tots dos muntatges faran temporada a Madrid.

Font: Laura Serra (www.ara.cat)