Història de bones intencions



Brian Friel (Dansa d'agost) va partir d'un relat del neuròleg Oliver Sacks (Despertar-se), inclòs en el recull Un antropòleg a Mart (Anagrama), per construir la història de Molly Sweeney, una dona cega de naixement, que viu una vida rica i plena, recentment casada amb Frank, un home a l'atur, idealista i defensor de grans causes, fins que l'efervescència de la passió ha de deixar pas a la constància i la perseverança, punt en què l'objectiu original es desdibuixa. Frank coneix el doctor Rice, cirurgià oftalmòleg amb un passat brillant, però immers en un imparable procés de decadència. Frank, guiat per la seva passió pel que és aparentment una bona causa, i el doctor Rice, que veu la possibilitat de rehabilitar-se socialment i recuperar part de l'esplendor perdut, convencen Molly per tal que se sotmeti a una operació que li ha de permetre de veure-hi. La intervenció serà un èxit i, després d'un moment inicial d'èxtasi, Molly s'adona que s'ha de construir un món nou partint de zero.
Molly Sweeney, que s'estrenarà demà (21h) a la sala La Planeta, va guanyar el 5è premi Quim Masó a projectes de producció teatral. La peça té una estructura poc convencional, ja que els tres personatges, Molly (Míriam Alamany), Frank (Carles Martínez) i el doctor Rice (Xicu Masó) adrecen al públic un monòleg cadascun, la seva veritat, de manera que l'espectador ha d'anar encaixant les peces per obtenir una visió global d'una realitat que és polièdrica. Miquel Górriz va explicar el dia de la presentació de l'obra que aquesta estructura és “un al·licient dramàtic”, i que la peça planteja molts temes: “La difícil relació entre allò diferent i l'homogeneïtat; el debat de la relació entre veure i entendre... hi ha reflexions en molts àmbits de la nostra vida”, com ara, també, les implicacions ètiques de la ciència, o la manera d'entendre el món i la identitat individual, conflictes ètics i morals profunds. I tot això amb un llenguatge de la densitat poètica característica de Friel, que ha traduït Jordi Fité.
Miquel Górriz assegura que han treballat la peça “com si es tractés d'una obra plàstica, física, de manera que partim des d'un punt de vista físic, emocional”.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario