'Performance' postpart


Sònia Gómez no ha estat mai una ballarina i performer més. Ni de bon tros. Un exemple: el 2004 va portar la seva mare, Rosa Vicente, a l'escenari per estrenar una peça amb un títol tan concret com La meva mare i jo. En una trajectòria artística marcada pels trets autobiogràfics, aquesta és la marca més canònica d'aquest criteri. Ara, per primera vegada, es planteja un espectacle amb un tema conductor: la política. D'aquí ve el títol de Moviments polítics, un muntatge que s'estrena aquest cap de setmana al Mercat de les Flors i que seguirà en cartell la setmana que ve, de dimarts a diumenge.


Hi ha un tema particular, però també biografia personal. La ballarina de la Sénia (1973) puja a escena al cap de 10 setmanes d'haver estat mare per primera vegada. L'estrena l'ha enxampat en ple postpart, i amb el seu nadó com a nou resident del Mercat de les Flors. «M'he saltat la baixa per maternitat, i ara estic en escena movent-me, tot i que amb menys energia i potència. Dormo poc i tot això afecta», afirma, una mica desbordada per la intersecció entre moment personal i artístic.
Reflexió corporal
El procés de creació va ser gairebé paral·lel a l'embaràs i no va estar exempt de successius canvis. No va fer-ser realitat, per exemple, la idea de comptar amb un polític per a laperformance. I Txalo Toloza s'inicia en escena en el treball corporal quan fins ara havia estat l'autor dels audiovisuals en projectes anteriors. L'actor David Espinosa, Mike a Moviments polítics, els acompanya a tots dos en escena.
El subtítol del muntatge, El que un cos pot fer en un moment concret de la seva biografia, dóna pistes (poques) sobre aquesta reflexió al voltant de la política, amb el cos com a camp de batalla. «Buscava un tema que em fos difícil, per enfrontar-m'hi. Hi hem donat moltes voltes. No hi ha eslògans ni respostes; només una reflexió a través del cos».
I més calmada que altres vegades, cosa que pot sorprendre el seu públic. «És un espectacle fràgil, molt accidentat i silenciós. En lloc de l'habitual música electrònica n'hi ha una de més atmosfèrica». I aquesta reflexió sobre la política es produeix en un espai escènic i sonor que remet al planeta Titan. Amb Sònia Gómez pel mig no hauria de sorprendre.
Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario