De l'Artèria a l'Arnau

L'Artèria Paral·lel va néixer amb mal d'ull el setembre del 2010. És un fet contrastat. Va trigar molt temps a aixecar el teló i, quan ho ha fet, no ha aconseguit sempre complir els objectius que hi havia fixats. Ho admeten tots els implicats. Ara, amb el nou rumb de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), ja ha quedat clar que es desmembrarà el projecte de teatres Artèria que aquesta entitat de gestió de drets d'autor tenia arreu. També el de Barcelona. Tots eren de propietat, tret dels de Bilbao i el del Paral·lel, dels quals l'SGAE només disposa de la gestió.

A Barcelona, l'Ajuntament va concedir la sala fins al 2016 i es podria prorrogar fins a finals del 2021. La SGAE es va fer càrrec de la restauració (calcula que hi va invertir uns 12 milions d'euros, que ja només espera recuperar en part i sempre partint del fet que el projecte triat ha de ser engrescador). El daltabaix a la cúpula de l'SGAE (en junta rectora des del juliol i fins a les pròximes eleccions del 26 d'abril) no ha canviat les condicions de contracte entre aquesta entitat i l'Ajuntament. Sí que ha quedat clar que, per complir la intenció de la SGAE d'apartar-se de la gestió, es busca un nou còmplice que lideri aquesta segona època, tot i que oficialment la gestió no deixarà de ser de la SGAE. El calendari d'aquesta entitat preveu que la junta guanyadora de les eleccions ja pugui triar company de viatge a l'Artèria a finals de maig o principi de juny. Per aquestes dates, ja s'haurà deliberat quin dels cinc projectes presentat és més vàlid. Tot es farà de comú acord amb l'Ajuntament, de Barcelona garanteixen fonts de la SGAE.

Quins són els candidats per a reflotar l'Artèria? Focus, que ja té quatre sales a la ciutat (Romea, Condal, Villarroel i Goya) i, recentment, ha adquirit La Latina, a Madrid amb la complicitat de Pentación; Tr3sx3 (del Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa), que també governa els teatres Victòria i Poliorama a Barcelona, o la productora musical The Project amb l'escènica de Bitò (podria ser una estratègia per facilitar produccions de Temporada Alta a Barcelona, tot i que ja n'hi ha moltes qua arriben gràcies a la potència de les coproduccions amb sales com ara el Lliure, el TNC o el Mercat de les Flors). Finalment, també s'hi han interessat dues productores estatals: Summum i Letsgo Company.

Ara tot just fa un any, l'Ajuntament va adquirir el Teatre Arnau, després d'estira-i-arronses per determinar qui n'era el propietari i quines activitats s'hi pensaven encabir. La voluntat era que, un cop superades les eleccions municipals del mes de maig, l'equip de govern redactés les bases per triar una nova gestió de l'equipament. No és clar si el possible equip que el dirigeixi també hauria d'assumir-ne la rehabilitació o ho podria fer l'Institut de Cultura de Barcelona mateix. Aquest any, Jordi Martí ha vist com la seva entrada a la llista del PSC implicava una dolorosa derrota i ara és el cap de cartell d'uns socialistes que emprenen el camí a la recuperació de l'Ajuntament. Per la seva banda, el primer consistori convergent està ultimant encara les bases. No hi ha data per a la presentació d'aquest concurs d'idees, tot i que s'estima que serà en un període breu. L'òptim seria que, tenint en compte la proximitat amb l'Artèria Paral·lel, es garantís que la complementarietat entre aquests dos equipaments municipals de gestió privada fos absoluta. L'oportunitat del canvi a l'SGAE és immillorable. Sembla, però, que no acabaran de quadrar els calendaris.

L'eix cultural de la rambla del Raval, amb una seu de la Filmoteca acabada d'inaugurar, ha de sumar la labor del conservatori del Liceu, de l'Artèria, de l'Arnau, però també d'El Molino, l'Almazén o el Teatre del Raval. Tothom té clar que tots els impulsors d'activitat artística han de formar part de la mateixa banda musical. Pot ser una simfonia d'èxit. El que no hi ha manera d'aclarir és quina serà la partitura. Com trobar un director, sense que es titlli l'Ajuntament de dirigista? Aquest és el dilema. Mentre, caldrà confiar que l'Arnau s'adapti al projecte de l'Artèria, o viceversa.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)