Creador atribolat

Mentre Dinou, una producció de La Planeta, fa estada a la Sala Beckett de Barcelona, l'autor de la peça, Ferran Joanmiquel (Medinyà), estrena avui, demà i dissabte (21 h) a la mateixa sala gironina l'obra Desitjar viure en un país sense vent, una reflexió sobre les tribulacions del creador i un viatge iniciàtic dels personatges cap el seu interior, segons el mateix dramaturg.

La peça és el muntatge de debut de la nova companyia gironina El Mirador, fundada per Joanmiquel, l'actriu i directora Sílvia Escuder –dirigeix l'obra– i els intèrprets Mireia Vallès i Isidre Hernández, tots ells amb el vincle comú de l'escola El Galliner. Per aixecar el projecte, s'han afegit al repartiment Joffre Huguet i Aniol Fusté, i l'il·luminador Pere Capell.

La història és la de tres personatges, una parella i un guia turístic, que viatgen pel desert en un quatre per quatre i que s'encasten en l'únic arbre que hi ha en una àrea de trenta quilòmetres. La situació límit dels tres personatges perduts en la immensitat del desert és el catalitzador dramàtic intern; l'extern és un narrador omniscient que escriu la història, que decideix allò que passa als personatges, en una mena de gir pirandellià. Al mateix temps que els personatges deambulen entre les dunes, enmig d'una tempesta de sorra que ho complica tot, fan un viatge al seu univers interior, i es van descobrint les diverses dimensions del muntatge, en una mena d'exercici metateatral format “per moltes capes, igual que els personatges”, segons l'autor gironí.

Joanmiquel assegura que va escriure aquest text pensant en la nova companyia, i que es va deixar endur: “És un text molt orgànic, en què no tenia una intenció massa concreta, sinó que em vaig deixar portar per l'inconscient sense cap prevenció. En aquest sentit és possiblement el meu text més intuïtiu”, diu. Respecte al fet que en totes les seves peces posades fins ara en escena hi sigui present, amb més o menys força, un cert conflicte existencialista, Joanmiquel assegura que no és premeditat: “Tot m'hi porta, suposo que perquè m'interessa també fer aquesta mena de viatge interior.” A Desitjar viure en un país sense vent, “es parla sobre la creació, sobre l'exercici creatiu –explica l'autor–; els personatges descobreixen aspectes d'ells mateixos que els eren desconeguts, les màscares cauen, i el narrador, que també forma part de l'acció, fa un procés semblant.”

La peça que s'estrena “és un drama que comença amb alguna pinzellada de comicitat”, diu Joanmiquel, que explica que durant el procés d'assajos, en què ell ha fet l'ajudantia de direcció de Sílvia Escuder, –“Ens hem entès fantàsticament bé”–, ha tingut l'oportunitat d'afegir més coses de les que hi havia al text.

Un fet insòlit

La sala La Planeta protagonitzarà abans de l'estiu un fet absolutament insòlit per a una productora de fora de Barcelona, que és indicatiu del seu vigor i que avala la feina feta: en el període que va del 19 d'abril passat al pròxim 17 de juny, haurà tingut tres produccions en cartellera a tres sales barcelonines diferents. Diumenge acabarà l'estada a la Sala Beckett, on s'ha estat des de dijous de la setmana passada, Dinou, de Ferran Joanmiquel, dirigit per Carles Fernández Giua; del 16 de maig al 17 de juny la comèdia Ens hauríem d'haver quedat a casa, de Llàtzer Garcia, que també n'és el director, coproduïda amb la companyia Arcàdia, farà estada a la Sala Muntaner, i, simultàniament, del 6 de juny al 17 de juny, la Sala Atrium tindrà en cartell Fa una mica de soroll, una coproducció que ha dut a terme amb la nova companyia La Ruta 40, que debutarà i estrenarà aquest espectacle el primer cap de setmana de juny a la sala gironina. En aquest darrer muntatge, el text és de l'autora argentina Romina Paula.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)