Els 5 ingredients d'un teatre per a joves i sense tòpics



El teatre per a joves agafa embranzida a Catalunya. A França, Anglaterra i Alemanya compta amb una trajectòria de 20 i 30 anys, mentre que a la cartellera catalana és una llacuna històrica. La Sala Beckett i el Teatre Tantarantana presenten dues programacions pensades per atreure el públic jove. Els espectadors d'entre 15 i 25 anys fugen de la grandiloqüència i de les lliçons morals, volen veure a escena les temàtiques que els preocupen amb un llenguatge contemporani. I sobretot odien que els intentin ensinistrar. A continuació us presentem les cinc pistes que segueixen els programadors per fugir dels tòpics.
1. Obres en horari adult
Si el cinema és una opció habitual d'oci, per què no ho és el teatre?
El teatre per a adolescents no ha de ser sinònim de funcions en horari escolar. Els teatres els inclouen per fi en el seu horari habitual. "Dins la nostra programació per a adults posem el focus en uns espectacles que, per temàtica o per l'edat de la companyia, creiem que els poden interessar", diu Julio Álvarez, del Tantarantana.
2. Es pot parlar de tot
Els joves també s'interroguen sobre la realitat més immediata
Segons el director de la Beckett, Toni Casares, l'única diferència entre el teatre per a adults i el jove és la intenció de l'autor. "Quan escric una obra per a adults penso que també pot interessar als joves", corrobora Ferran Joanmiquel, l'autor de Dinou , un dels dos muntatges que es podran veure a la sala de Gràcia(del 19 al 29 d'abril),juntament amb Límits (del 13 al 15 d'abril) .I, per cert, els clàssics també interessen als joves. "Hi ha una obra més adolescent que Romeu i Julieta ?", es pregunta l'autor.
3. Autors joves, públic jove
L'auge de la nova dramatúrgia catalana hi juga a favor
El bon moment que està travessant el teatre de text català i la incorporació al món professional d'una nova generació de dramaturgs i actors està eixamplant, segons Julio Álvarez, l'oferta teatral. Aquests nous professionals connecten, sobretot, -per temàtica, llenguatge i referents- amb la seva generació.
4. Muntatges desinhibits
Els creadors joves incorporen referents musicals i televisius
Els nous dramaturgs i directors no fan escarafalls a utilitzar referents del món del cinema, la televisió i la música en els seus espectacles. "El protagonista de Més enllà dels estels és Michael Jackson, però els autors no han fet un musical, sinó que proposen una reflexió sobre la seva personalitat", explica Álvarez sobre un dels quatre espectacles del cicle Tantajove, que s'allarga fins al juny.
5. Pares i fills, i més enllà
Els conflictes generacions com a motor d'altres temàtiques
Les relacions entre pares i fills és bàsica en la construcció de la identitat dels joves i aquestes mateixes relacions sovint són un tema que els fa anar junts al teatre. El diàleg -i la violència- entre generacions es poden trobar tant a Dinou com a Límits . Aquestes obres, però, no es limiten a abordar aquesta temàtica, que podria sonar gastada. "A partir de l'absència del pare, Dinou aborda temes transcendents per als joves com la mort, la religió i la ciència", conclou Casares.
Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario