'Oleanna', la utopia punk de David Mamet al Teatre Romea



Font: Laura Serra (ara.cat)
"Mamet no et deixa respirar", avisa David Selvas. Agafa dos personatges amb raonaments contraposats, els posa cara a cara i encén la metxa. Les seves explosions han donat títols com Un matrimoni de Boston , Glengarry Glen Ross , Perversitat sexual a Chicago , American Buffalo i l'Oleanna que estrena Selvas al Teatre Romea el 6 d'octubre. L'obra arrenca amb una situació senzilla: una alumna va al despatx del seu mestre perquè, simplement, l'aprovi. L'actor Ramon Madaula interpreta el professor de pedagogia i Carlota Olcina és l'alumna que passa per la universitat com a tràmit per tenir un títol i accedir a una bona feina. Però ni ell és un catedràtic convencional ni ella una mosca morta. "Aquest senyor és un punk, vol replantejar-s'ho tot, el sistema. Per això hi ha una connexió molt forta amb l'ara i l'aquí -explica Selvas-. Planteja que potser l'educació és pensar que ens estan enganyant i obligant a anar un lloc on creiem que hem d'anar però on realment no volem anar. Potser l'educació és fer que pensem per nosaltres mateixos i no fem el que toca".
El debat educatiu s'eleva a un nivell ètic, polític i ideològic quan, en un gir d'intriga, la noia denuncia per abús sexual el professor. Això els situa en un pla d'igualtat. I el mestre progre que pregonava a favor de la llibertat de pensament, veu perillar la seva plaça fixa. Selvas ho veu com un alter ego del dramaturg, a través del qual deixa anar les seves idees antisistema i, alhora, s'enriu d'ell mateix: "Són personatges contradictoris, com som a la vida".
Un Shakespeare destil·lat
L'enigmàtic títol de l'obra, Oleanna , es refereix a un lloc idíl·lic, un poble nord-americà que va fundar un colonitzador holandès el segle XVI, en el qual va voler instaurar una nova estructura de poder. La idea va fracassar, esclar, i només en queda una cançó folk "horrible", diu Selvas, per recordar-ho. Mamet col·loca, amb la mala bava habitual, la guerra dialèctica sota el paraigua de la utopia. Utilitzant els recursos dramàtics del thriller , comença un pols entre "dues persones que no s'entenen", resumeix Madaula. "Però el més trist, el que et dóna una coça a l'estómac, és que totes dues tenen raó. Però ni així no s'entenen, i la cosa acaba molt malament", diu.
" Oleanna passarà a la història perquè agafa els grans temes i els tanca en una caixa. Hi ha monòlegs èpics. És com un Shakespeare destil·lat. Parla del poder, de la llibertat, de qui som i on anem. I és més reconeixible perquè no són reis o ducs, sinó persones d'aquí", defensa el director. Estèticament, Selvas també n'ha fet un artefacte explosiu, viu i contemporani.
El text de David Mamet posa l'espectador entre l'espasa i la paret: li dóna arguments perquè simpatitzi amb els dos protagonistes, però no en fa cap de més bo que l'altre. Carlota Olcina en destacava "l'ambigüitat": "Mamet diu que si et posiciones, t'equivocaràs". Segons Madaula, que acaba d'interpretar un altre professor en entredit a l'obra Dubte , " Oleanna mostra les mil cares de la veritat. La gent ha de sortir sense saber de qui està a favor", diu Madaula.
Cristina Genebat, que s'ha encarregat de la traducció en català, defensa l'estratègia de l'autor: "Si et posiciones, deixes de pensar. Per això ens obliguen a posicionar-nos tan sovint. Si no et posiciones, quan surts de l'obra segueixes pensant". I Julio Manrique, el director del Romea, hi afegeix: "A més, Mamet no escriu per salvar-se, ni per caure simpàtic, perquè prediquin coses excel·lents i virtuoses d'ell. Per això després l'acusen de misogin..."

No hay comentarios:

Publicar un comentario