Musical de butxaca

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

Barcelona procura recuperar el to de capital del musical amb una nova producció del T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré que ja va triomfar el 2000. Els productors de Vània ja fa temps que hi anaven al darrere i no els fa por assumir aquest risc, ja que es tracta d'un musical de petit format, amb només quatre actors i dos músics. La periodista Elisenda Roca repeteix responsabilitat a la direcció (ja va debutar com a directora el 2006 amb Misteriós assassinat a Manhattan). L'obra s'estrena avui i té prevista l'estada al Poliorama fins al 28 d'abril.

T'estimo... fa un retrat de les relacions de parella des de l'adolescència fins a la vellesa. Ho fa amb una vis còmica i alhora lúcida, sempre fidel al lema que tothom, per dolorós que hagi estat el trencament anterior, sempre vol estimar i sentir-se estimat: busca instintivament una nova relació en què sentir-se acollit. Roca compta, pràcticament, amb la mateixa traducció del 2000 (tot i que s'ha actualitzat l'escena incorporant el Whattsap i les gravacions dels telèfons mòbils) d'Anna Ullibarri i Roser Batalla.

Del repartiment d'actors destaquen Mercè Martínez i Frank Capdet, que ja van participar en l'anterior producció. Per Martínez, va ser la primera feina professional. Va rebre la trucada d'Elisenda Roca el dia de Reis. Només han tingut cinc setmanes d'assaig. En comptes d'exclamar-se de la proposta d'emergència, Martínez, en saber que l'oferta era reposar aquest títol, li va respondre: “estàs trigant a proposar-m'ho”. Jordi Vidal (ho compagina amb funcions del Món Brel) i Muntsa Rius són les dues noves incorporacions. Sembla, d'entrada, una temporada molt curta al Poliorama, tenint en compte l'èxit del 2000. Però és que tant Capdet (actualment en gira a La Bella y la bestia) com Vidal (també formava part d'A la ville... de Barcelona) tenen compromisos que poden ser incompatibles amb el T'estimo...

Pel que fa a l'orquestració, disposen del treball del pianista Andreu Gallén (La vampira del Raval) i el violinista Víctor Pérez. Joan Maria Segura és el responsable d'una coreografia que juga amb totes les passes possibles, fins construir una excèntrica situació de revista. La il·lustradora Paula Blanco és l'autora de l'espai escènic que s'anirà projectant al fons de l'escenari.

Com que aquest musical té una durada inferior a les dues hores, el Poliorama incorpora una altra funció a la cartellera. Fins al 17 de març es faran sessions a partir de les vuit del vespre de la comèdia Red Pontiac, de Pere Riera. Mes endavant, hi haurà una sessió golfa amb The Mamzelles. Anna Rosa Cisquella, representant de 3xtr3s, entén que cal donar espai a la quantitat de bones propostes que hi ha buscant teatres on actuar.

Els altres musicals

Encara que de baixa intensitat, Barcelona manté títols de musical. És el cas de l'enèsim retorn de Grease, dirigit per Coco Comín (coincidiran fins a l'abril amb el retorn del llibret de DiPietro) però també amb peces de petit format. Per exemple, a l'Almeria Teatre està triomfant una peça bàsicament cantada en què es van desgranant temes de Jonathan Larsson: Over the Moon. També és de petit format la proposta Le llaman copla al Versus. Per últim, figura com a musical La família irreal, basada en la caricatura als personatges monàrquics del Polònia, trufats amb adaptacions musicals dels germans Ten. Aquesta setmana es presenta l'obra més ambiciosa al Teatre Gaudí Barcelona (17 actors i 4 músics). Pugen a escena un èxit de l'Off Broadway: The wild party (La festa salvatge) d'Andrew Lippa. Destaquen com a protagonistes Roger Berruezo (Cop de rock), Xènia García (Los miserables), Xavi Duch (Spamalot) i Maria Santallusia (Rudiggore).