Ricard Borràs entrevista Pep Ferrer

ara.cat

A 'La banqueta', Ricard Borràs i Pep Ferrer són dos músics que comparteixen seient per fer concerts de piano a quatre mans. Els dirigeix Paco Mir i els podeu anar a veure al Poliorama (BCN) fins al 31 de juliol

R.B. |Què creus que li falta al teatre català?

P.F. |No res! Només que vingui més gent i que sigui un fet social quotidià, com anar als museus, als concerts, al cinema, a les exposicions... Però per això potser caldria facilitar-ne l'assistència (i no només per una qüestió de preu), no creus?

Què li sobra?

Egos, capelletes, un pèl d'altivesa i el 21% d'IVA, sobretot!

Ara que no ens sent... què opines del Paco Mir?

Director directe, directíssim! Té un clar sentit del ritme i del gag, i no té pietat si una cosa no li agrada. Ho acabem de patir en pròpia pell. De fet, hem col·laborat en tres muntatges de teatre, una pel·lícula i i algunes sèries i sempre és una satisfacció aprendre amb ell.

Què és el que més t'agrada de La banqueta ?

Que parla de les contradiccions de les relacions personals: l'amistat, l'amor, l'odi, la vanitat en l'art, la necessitat de ser estimats, el terror d'estar sols, el plaer d'estar sols, els fantasmes que tenim al cap... i molt més.

Què és el que menys t'agrada de La banqueta ?

Memoritzar-la (com en totes les obres!), però ara ja està. Canviar d'idioma (al castellà...) també serà divertit .

Quines tres coses t'emportaries a Schlern?

Bé, em sembla que a Schlern no m'hi quedaria, però si m'hi hagués d'endur alguna cosa important per a mi, segur que serien els meus fills. Ni que fos per sentir el silenci amb ells.

Què et va moure a fer-te actor?

Suposo (perquè encara no ho tinc clar) que va ser una manera clara i intuïtiva d'explicar-me a la gent, d'entendre-la i també, sobretot, de coneixe'm a mi mateix. I que m'ho passo de conya!

¿Tens alguna anècdota d'escena sobre canvis ràpids de vestuari, oi?

Fent el Dancing vaig treure un cum laude , perquè tenia 17 canvis de vestuari! Però ara amb La banqueta la cosa no sembla més fàcil: l'altre dia em vaig posar els pantalons a l'inrevés. No entenia què passava amb els botons i vam haver d'aturar l'assaig. Cal dir que el canvi és a les fosques i que la meva vista ja comença a fallar.

De tots els personatges que has fet, amb quin et quedes?

He gaudit i he patit amb molts, però em quedo amb l'últim, l'Andrei d'Afterplay , un personatge tendre a mans d'una directora entranyable.

Amb quin personatge públic t'agradaria tenir una xerrada?

Si pogués, demanaria audiència a Shakespeare perquè m'expliqués el perquè de tot plegat!